cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Conde, punt i final

La sentència de l'Audiència Nacional, que condemna a importants penes de presó Mario Conde i els seus col·laboradors, tanca una etapa de la història recent de l'Estat marcada per la pilotada i l'enriquiment ràpid, que també definí bona part de l'era felipista a Madrid. En els anys vuitanta Conde fou el prototip del triomfador: jove, estirat, hàbil i capaç de fer-se amb el control d'un gran banc, quasi sortint del no-res. Això, certament, crea adeptes però també importants detractors i enemics. En el fons, la seva aventura personal és el reflex d'aquells anys vuitanta, quan el ministre Carlos Solchaga cridà el seu famós «enriquiu-vos!». I dins aquella pugna per poder econòmic, Conde anà topant amb tot tipus d'enemics. En plena crisi de 1993, Felipe González decidí pegar-li la destralada. Les conseqüències d'aquella decisió han arribat fins avui en dia. Mario Conde coincidí a la presó amb algun dels implicats en el cas Gal, que poc després decidí contar tota la veritat als jutges. Així, amb el pas dels anys, ara es veu amb claredat que d'aquell enfrontament entre Conde i González ja només queda la derrota personal pels dos costats. Mentre, l'Estat ha viscut uns anys de vertigen, amb aparició de papers del Cesid, dimissions i empresonament de ministres socialistes i amb el coronel Perote entrevistant-se amb Conde d'amagat. Aquesta és la veritable dimensió del personatge i no l'enriquiment il·lícit pel qual ha estat condemnat pels jutges de l'Audiència Nacional.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris