algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
13°

La comunicació i el gabinet Bitel

L'envergadura dels escàndols està en relació directa a la difusió que els donam. La gravetat, moltes vegades, no es mesura segons el que diuen els codis legals, sinó per l'impacte mediàtic: primera pàgina als diaris, imatges fotogràfiques, vídeos, ressò més enllà de les nostres fonteres. Així començà tot avui fa una setmana.

Ara, set dies després, l'escàndol continua existint, però no hi ha manera d'eradicar la confusió en un lector de diaris. Com així tot és ara més emboirat que al principi? Hi ha contribuït, evidentment, l'oposició negant els fets, contraatacant, desmentint, acusant i preparant accions legals per una banda, però a aquesta confusió també hi ha contribuït, i amb escreix, el govern fent una passa al davant i dues al darrere. Llegir diaris aquesta setmana ha estat un exercici per fer créixer la desesperació. Aquest govern verd "verd perquè no acaba de madurar" té en la comunicació una de les grans qüestions a resoldre. No hi ha manera de tenir la sensació que els projectes tenen calendari, coordinació i objectiu clarament perfilat. Curiosament, aquest govern que va néixer entre les cotonades que li posà la societat civil i amb complicitats mediàtiques "no totes perquè no seria propi d'una societat plural", avui ha donat pas al dubte i fins i tot a la prevenció.

Aquest govern no aconsegueix comunicar bé i amb fluïdesa amb aquesta majoria social que l'empara electoralment i la incomunicació es produeix no per allò que fa, sinó per tot allò que no arriba a fer. El cas del gabinet Bitel n'és la prova més recent. Comencen amb denúncies, continuen amb inseguretats, rodes de premsa i acaben creant confusió allà on tot hauria d'haver estat tan senzill com deixar-ho en mans del jutge i si Matas vol cridar que cridi fins escanyar-se. A hores d'ara la quantitat de projectes llançats i la incapacitat per veure accions coordinades ens provoca ansietat. Som conscient que un govern pluriideològic és mal de posar d'acord sobretot quan hi ha tantes coses a reparar i on es fa difícil establir prioritats. Borges escrigué a alguna banda que el que tenim no ens fa feliços, però el que ens manca ens fa desgraciats. I la desgràcia la tenim en què no hi ha capacitat comunicativa cap a l'exterior segurament perquè hi ha problemes de comunicació interna i no estic parlant ara sols dels estira i amolla propis del consell de govern, sinó de les desconfiances que estan florint entre els polítics i els funcionaris o entre els polítics i algunes empreses semipúbliques.

Aquest govern es desgasta més per no actuar en allò que pot generar compromís que no per l'acció de govern, i això, quedar-se paralitzat, no anar endavant ni endarrere és el que el pot perdre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris