cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Una passa endavant a l'Ulster, una passa endarrere a Euskadi

Dissabte ens ha arribat una notícia excel·lent respecte a la prossecució del camí de la pau a Irlanda del Nord però diumenge ens ha arribat l'anunci de la reinstauració del recurs a la violència per a la millor promoció o la defensa del nacionalisme basc. Decididament, el rellotge d'ETA va per lliure i no té res que veure amb l'horari internacionalment acceptat. Sembla que no podrien haver triat un moment més inorportú, internacionalment parlant, per a anunciar la represa de les seves velles aficions. Realment, es senten tan diferents? Doncs vaja un servei que li fan al poble basc!

En canvi, cal treure's el barret davant el coratge i el sentit de responsabilitat amb els quals els polítics d'Irlanda del Nord estan negociant, tan eficaçment, el difícil i envitricollat camí cap a la pau després de trenta anys de terrorismes, republicà i unionista, i d'uns quants segles de colonització britànica emputada.

Després de l'històric acord del Divendres Sant de l'any passat, gràcies a la magnífica labor diplomàtica de l'exsenador nord-americà George Mitchell, la veritat és que no han mancat dificultats molt serioses. Hi ha qui pensa que les pressions de Tony Blair sobre les dues parts qualque moment poden haver estat contraproduents. Al final, l'exsenador ha hagut de ser convocat novament i d'excercir de nou els seus bons oficis i la seva paciència.

És ver que la majoria de la població de l'Ulster, tant protestants com catòlics, n'està, comprensiblement, ben farta de tanta sang i tanta desgràcia i que, en definitiva, ningú no desitja tornar enrere a l'abans de la treva. És ver que l'opinió pública britànica també està prou convençuda que la divisió d'Irlanda, resultant de la fórmula amb què es va acabar la lluita dels anys 1919-1921, a causa de la molt més gran penetració social i econòmica dels colonitzadors en l'Ulster, no es pot mantenir indefinidament in saecula saeculorum, vulguin el que vulguin els sectaris membres de l'orde d'Orange. És evident, per altra banda, que des de fa decennis els successius governs de Sa Graciosa Majestat estan més que interessats per a alliberar-se dignament d'un contenciós tan enutjós, que cap benefici aporta al regne. També cal tenir ben present l'espectacular marxa del tren de l'economia de la República d'Irlanda, segurament l'estat que més ha sortit guanyant amb la Unió Europea. Però malgrat aquest conjunt de circumstàncies favorables "a les quals sens dubte també s'hi ha d'afegir la positiva simpatia de l'opinió pública dels EUA a favor de la causa irlandesa i també la més que justificada pressió per part dels líders religiosos, llevat d'algun exaltat com el revered Ian Paisley", no hi ha dubte que superar definitivament tot el cúmul d'odis seculars, pors, ressentiments, afanys de venjança, injustícia social, confrontació religiosa, menyspreu mutu, és realment una tasca per a polítics de gran talla i cal anar amb molt de compte abans que hom pugui fer tocar les campanes, ni que sigui tímidament. La pau que s'està començant a consolidar serà un procés que requerirà anys i més anys. Però, sens dubte, ja és ben hora de posar-s'hi.

Tanmateix, malgrat la inquietud i la inseguretat respecte als seus resultats, al final la crucial sessió del consell rector del Partit Unionista de l'Ulster, de 860 membres, celebrada dissabte dia 27, s'ha decantat decisivament, amb el 58% dels vots, per a recolzar la tan difícil negociació portada a bon port pel cap de partit, David Trimble, el qual no ha dubtat a jugar-s'hi el seu futur polític. El partit més votat a les darreres eleccions ha acceptat finalment que dos representants del Sin Fein entrin en el govern autonòmic de l'Ulster sense que l'IRA no hagi entregat les armes encara. Tanmateix, l'organització terrorista republicana s'ha compromès a designar un representant en la comissió de desarmament presidida pel general canadenc John de Chastelain. A més, la darrera jugada de David Trimble, tant per a convèncer els membres renuents del seu propi partit com per a comprometre els polítics del Sin Fein, ha estat la d'anunciar la seva dimissió com a cap del nou govern el pròxim mes de febrer, si aleshores no es sent mínimament satisfet de com s'efectua el necessari desarmament de l'IRA.

La pilota ara ha quedat en el camp del seu oponent, Gerry Adams, el cap del Sinn Fein, com li ha dit públicament David Trimble: We have done our bit. Now, Mr. Adams, it's over to you. S'espera que tant la devolution del poder, que ha de ser aprovada pel Parlament britànic, com la formació del nou govern, i la incorporació del representant de l'IRA al comitè de desarmament, es produesqui tot dins aquesta setmana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris