algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Fons reservats per a tothom

Almunia ha fet callar Rodríguez Ibarra quan demanava que el PSOE fes una declaració de solidaritat incondicional amb Barrionuevo i la seva troupe d'Interior. Fet i fet, no és la primera vegada que Almunia demostra la seva disconformitat amb els parers del president d'Extremadura, i possiblement ja l'hauria fet fora del càrrec, si aquest no disposàs d'un electorat fidel que s'ha guanyat a canvi de repartir «bocata-xorisso» a balquena. De tota manera, l'estil de governar de Rodríguez Ibarra, al dictat de les tècniques guerristes, ja no és notícia que valgui cinc cèntims. L'actualitat viva dels socialistes la protagonitzen Barrionuevo i la destinació dels fons reservats. Almunia, fent callar Rodríguez Ibarra, ha desmarcat el PSOE actual del PSOE de González, però també ha palesat la perplexitat que experimenta la immensa majoria dels ciutadans en adonar-se que del sarró de l'antic ministre de l'interior pot sortir qualsevol cosa. Facem recompte. És a punt de començar el judici per l'assassinat de Lasa i Zabala i encara coeja l'assumpte dels GAL, quan la desviació d'una pila de milions dels fons reservats ens dóna arguments per a creure que, el temps que ell hi va ésser, a la casa dels policies no n'hi havia un pam de net. Cada cop que la justícia fica la mà en el sarró de Barrionuevo, surten cocodrils. Déu va fer el miracle de multiplicar els pans i els peixos, i Barrionuevo fa la impressió que ha multiplicat la dotació dels fons reservats per mil. Si més no, als noms ja coneguts de gent que en disposà, s'hi han unit altres d'impensats, com és ara el de la Casa Reial, que "per bé que Aznar hagi dit, tot fent ús d'una hipocresia clamorosa, que hi ha institucions que són de mel i sucre" ha quedat qüestionada davant l'opinió pública. I també han sortit a rotlo, com a possibles beneficiaris, els d'un seguit de periodistes, entre els quals figura el senyor Ansón, força conegut entre nosaltres, pel fet d'ésser el protector del senyor Bruno Morey i dels reductes més estrafolaris del gonellisme. Em fa l'efecte, que si la justícia continua les seves investigacions, arribarem a la conclusió que vostè, lector, i jo, som els únics que no ens hem beneficiat dels fons reservats. Vostè no sé per què. Jo, perquè normalment m'assabent que passa el tren de la fortuna per davant ca meva, quan surt al portal i ja sols puc veure el cul del darrer vagó. És clar que hi ha històries de les quals val més ésser-ne espectador que protagonista. Vulgues no vulgues, així ho entén Almunia, que ha deixat sol, davant la justícia, el Pepe que tant s'estima Carmen Romero. Serà perquè l'assumpte té mala pinta. Les aigües de la mar sols s'obren cada mil anys i ara ho han fet perquè passi González. Fins i tot sembla que ha estat un miracle amb trampa. Però Barrionuevo, pendent de tapar el sarró, se n'ha adonat massa tard que el seu cap de files tocava el dos i sols ha tingut esma de mussitar no sé què referent a que no vol «comerse el marrón solo». Molt bé. Té dret a dir-ho. Però em fa l'efecte que pot cantar tant com vulgui, perquè la jugada ja està feta. Per res del món, no voldria ésser dins la seva pell.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris