cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Llecor violenta

La policia va detenir a Irun dos fills de veterans d'ETA amb pistoles a sobre. Però eren tres. Un li va donar a les cames vorera del Bidasoa per avall. Tots tres d'una vintena d'anys, nascuts a França i sense antecedents policials. Segons els papers que tenc davant, formaven part del moviment «abertzale» juvenil «Gazreriak». Es tractava d'Arkaitz Sáez i Aratz Gómez. El que tocà soletes l'han identificat com Iraun Zabaleta. De quines eren les seves intencions, segons aquest diari estatal que ara maneig, la policia investiga un parell d'hipòtesis, o sia, i en llenguantge sineuer: no tenen ni la més punyetera idea d'absolutament res. Que si planejaven un segrest o un robatori, o vés a saber, perquè de veritat, creuar el pont de Behobia per comprar «Ducados» que aquí van més barats, no sembla escaient fer"ho amb una Browning a la butxaca, això està més clar que l'aigua. Els cadells s'entrenen, vaig pensar.

Segueixes llegint i saps que Aratz Gómez és fill d'Enrique Gómez, Korta, membre d'ETA assassinat el 79 pel «batallón vasco español», i que el fugitiu Iraun és fill també del dirigent etarra José Javier Zabaleta, Baldo, detingut a França el 74. De l'altre, del Sáez, el de cametes me valguen, sembla que no se'n troben antecedents ni personals ni per part de la família...

I jo torn a reafirmar"me en la mateixa convicció de tota la vida: no hi ha res més retent que la violència, qualsevol, véngui d'on véngui. És una reacció en cadena, un efecte dominó immisericorde. El que alça la mà, li cauen les raons, dèiem a la pagesia, d'antuvi, em convé pensar que carregats de raó. La violència sempre és el fracàs del diàleg, del saber governar i governar"se, de la convivència, de la intel·ligència. I com sempre pos peu fiter en el meu convenciment: no hi ha cap causa, cap terra, cap pàtria que, pensat de manera freda i mesurada, justifiqui la mort d'una sola persona humana. Tot això malgrat opinions contràries de companys teòricament madurs, que em diuen, m'argumenten, que si una cama es cangrena, s'ha de tallar. Quin sarcasme! Revolució no: evolució! Deia ben fort al seu temps i moment l'insigne Julián Besteiro, amb la veritat que li regalimava. Però tampoc no se l'escoltaren, llavors. Conec famílies de poble que encara ara no es diuen bon dia ni bona nit, perquè el padrí d'uns tengué paraules amb el padrí dels altres per una qüestió de fites de partió. Imaginau"vos idò dins un medi rural talment, que hi hagi una mort violenta per enmig. Que el teu fill hagi volgut «aprendre a volar» des del tercer pis de la comissaria de policia de Bilbao, o que la teva dona es volgués comprar un article de gust a Hipercor aquell fatídic dia, o que la teva filla, la néta, la muller, rebentà amb la bomba de la caserna de la guàrdia civil d'Errenteria... o que ets un fill, un amic, el pare, la mare, el germà d'aquells al·lotells de l'anomenat «Cas Almeria» que varen ser torturats i assassinats perquè un alcohòlic oficial de la G.C. es va confondre i estava convençut que era l'àngel justicier de l'espasa de flames. I anaven a la primera comunió d'una parenteta, tu, ells! Amb cotxe de matrícula basca, això sí, pobres. I els GAL, i calç viva a Lasa i Zabala, que encara rodola pels tribunals, l'assumpte...

Sobretot vull dir que, quan es desferma la mala lletrada de la violència, ben aviat ja no hi ha innocents enlloc. Cap ni un. Uns per defecte de capacitat de diàleg o per oportunitat política, això tan repugnant, i els altres per excés de visceralitat, ràbia com cans amb sabonera a la boca, ressentiment per una mort que sols una altra mort podrà apaivagar, exercint l'absurd fins el darrer límit, l'última conseqüència.

Aquest és el punt de reflexió que jo tenia la intenció d'encomanar"vos avui. Perdonau si no és plat del vostre gust. Disculpau.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris