cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

L'OCB d'Antoni Mir

El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Mir, és una de les persones que tenen alguna rellevància pública que concita més general animadversió entre aquells que estan «per enmig». S'ha atacat Mir i l'OCB des del Govern conservador, intentant desesperadament acabar amb la forma que té de dirigir l'entitat cultural. Se l'ha atacat fent córrer tot tipus de rumors sobre el famós xalet que s'estaria construint per no sé quants de milions o la no manco famosa casa desocupada de primera línia de mar. S'assegura que seria el màxim «beneficiat» d'una coalició entre PSM i UM, s'ha fet córrer la idea que com que té aspiracions polítiques de ser diputat nacionalista a Madrid, aleshores per això ha embarcat l'OCB en la guerra entre els dos partits nacionalistes fent costat als de Munar contra els del seu amic Mateu Morro. N'hi ha d'altres que desconfien d'ell perquè creuen que és un submarí del PSM que intenta «nacionalitzar» artificialment la vida política i que no fa res si no és consultat-li l'estratègia a Morro. D'altres pensen que Mir du l'OCB a aficar-se allà on no l'han convidada i a fer massa sovint coses que no li corresponen, pretenent usurpar la tasca que és pròpia de les institucions. I n'hi ha molts, en fi, que el critiquen perquè, diuen, ha convertit l'OCB en una empresa al front de la qual es pretén mantenir a tota costa. Que Antoni Mir no és una persona massa estimada per bona part d'aquells que es mouen per enmig de la cosa pública és ben cert. Ara, el que és igual de segur és que ningú no dubta de la seva capacitat política, de gestió i de saber «vendre» l'entitat. Durant la seva presidència l'OCB s'ha convertit en un vertader lobby de pressió que tothom té en compte. Quan fa un acte, els mitjans hi van. Mir parla i dina amb directors de mitjans, amb polítics, amb empresaris, amb presidents. Portà Pujol el 1993 i aconseguí desbloquejar les relacions institucionals entre Catalunya i Balears. I enguany, quan pareixia que Pujol i Antich es veurien oficialment de forma immediata, serà l'OCB la que mediatitzarà la primera trobada a Mallorca, deixant clar així el seu protagonisme... Mir, en fi, és criticat per molta gent pel que fa i pel que no fa, pel que es pensen que fa i, també, per com és. Però ningú no pot negar que ha convertit una entitat tan amable com poc operativa en una organització viva i influent. Una entitat que concita els suficients suports dels que no estan «per enmig» com per haver mogut milers de persones durant cinc anys en les Diades reivindicatives. Es pot estar d'acord o no amb la forma que ha dirigit l'OCB, però el fet que aquestes darreres setmanes s'hagin produït les converses i reunions que hi hagut per mirar de fer «qualque cosa» contra Mir, demostra que l'OCB s'ha convertit en una organització que ara desperta apetències i legítimes ambicions, alhora que intents de neutralització, quan abans de Mir no l'importava a gairebé ningú i era una tasca titànica trobar qualcú que volgués carregar-se el mort. Antoni Mir ha ressuscitat l'OCB, a pesar que a alguns no els agradi com és la criatura renascuda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris