nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
17°

Aquesta Terra tampoc no és nostra

Ja fa una partida d'anys, quan tot just començava a arribar per aquí tot això d'Internet vaig construir, amb més il·lusió que coneixements, la meva primera pàgina web personal, vaig llogar un espai en un proveïdor d'Internet i la vaig donar d'alta a tot quant cercador-directori vaig tenir a l'abast. Encara era la primera època d'Internet, i gairebé ens havíem arribat a creure que la simetria entre emissors i receptors era total, és a dir, que a la web no hi havia diferències entre els uns i els altres ja que, almenys putativament, gràcies a la xarxa qualsevol podia fer arribar les seves idees arreu, sense necessitat de les grans inversions que requereixen les infraestructures dels mitjans tradicionals de comunicació. Aquella primera pàgina personal tenia uns continguts ben senzills: el meu currículum en castellà, català i anglès i quatre escrits mal comptats, la majoria en català, però n'hi havia alguns en castellà i d'altres en anglès. Tanmateix la pàgina va fer la seva feina ja que em va permetre conèixer d'altres internautes arreu del món i, sobretot, alimentava llargament el meu ego quan, de tant en tant, entrava en un cercador com Hotbot, Altavista, Yahoo, Vilaweb o Donde? i mirava com apareixien els corresponents hiperenllaços com a resultat d'una cerca pel meu cognom. Quan demanaves l'alta en un d'aquests directoris, la norma era que, pocs dies després de fer la petició, rebies per correu electrònic la bona nova que la teva pàgina ja era accessible des del directori en qüestió. Tots ho varen fer així: els d'aquí, els d'allà i els de més enllà. Tots menys un ja que el rònec, però contundent correu electrònic del servidor, ho deixava ben clar: la meva pàgina no podia ser donada d'alta en el seu directori, perquè «no está en español». Encara em dura la ràbia que vaig sentir en aquell moment, ràbia que no estava motivada tant en la negativa dels administradors d'aquell directori, com en l'estupidesa que suposava per part meva haver demanat l'alta en un directori d'objectius i intencions tan inconfusibles com denotava el seu nom: «Olé!» La història no va acabar aquí ja que, poc temps després vaig saber que aquest directori estava impulsat des de la Fundació Catalana per a la Recerca i, segons em van explicar davant les meves queixes, havien adoptat aquesta estratègia per evitar el rebuig que hi ha en determinats sectors per tot allò que tengui una flaire mínimament catalana. Tanmateix vaig pensar i manifestar que, amb algunes iniciatives més com aquesta, el rebuig desapareixeria per pura i simple extinció del que es rebutjava.

A poc a poc, els cercadors d'Internet, que després van rebre el nom de portals, varen començar a tenir preus desorbitats ja que va quedar palès que si tenien èxit, es convertien en el lloc de pas de milers d'internautes, o milions segons el cas, i que això els convertia en llocs ideals per anunciar i vendre coses. Com a la febre de l'or de Califòrnia del 1848, que va fer milionaris els que venien les pales i les aixades als que cercaven l'or més que als que en varen trobar, ben aviat es va veure que aquell que fos el propietari d'un d'aquests portals pels quals passaven milers d'internautes diàriament tenien l'or a les seves mans, i així va començar una rauxa de comprar i vendre portals que va fer milionaris instantanis, com ara els deu haver passat als directius de Telefònica que tenien accions de Terra, formada a partir de cercadors com Olé i d'altres i nascuda amb la vocació de ser el portal hispà d'Internet. Hi ha pocs dubtes que el valor de les accions de Terra, que han pujat com l'escuma, depèn essencialment de la gran operació de màrqueting que s'ha muntat a aquests efectes i que jo no sé qui ha pagat. Sí que sé, però, que totes aquestes operacions especulatives de Telefònica i de les seves filials estan finançades amb els preus artificialment inflats i mantinguts, amb el suport del govern de Madrid, de les nostres telefonades que per ara, encara hem de fer necessàriament a través d'un monopoli que, com sempre, per comptes d'afavorir l'accés als beneficis de la tecnologia de la societat a la que hauria de servir, ha emprat la seva posició privilegiada per enriquir-ne uns pocs. Ja ho sé, està ben clar que no tenc ni he tengut, accions de Terra i, més enllà de l'enveja que algú hi pugui veure, n'estic ben content. Tanmateix, des de bon començament ja em van deixar clar que aquesta terra tampoc no és nostra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris