algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

La Selecció Nacional

El fet que es faci una selecció balear de futbol per a jugar un partit de mel i sucre contra la d'Alemanya, és una iniciativa força respectable, sobretot si els ciutadans l'acullen amb simpatia; però, així i tot, obre uns interrogants que em fan dubtar del seu encert. Si més no, fa la impressió que s'ha posat fil a l'agulla abans de madurar la idea. La majoria de persones consultades pels redactors esportius d'aquest diari, coincideixen a afirmar que el futbol serveix per a fer país, cosa que queda molt bé, però que no deixa d'ésser discutible. No serà que, de tant en tant, el sentiment nacionalista d'una col·lectivitat s'expressa a través d'un equip? Malauradament, ara per ara, no disposam d'una societat amb prou consciència nacional com per a fer que la selecció sigui el portaestendard de les seves reivindicacions, de manera que aquest Illes Balears"Alemanya pot convertir-se, a desgrat de les bones intencions dels organitzadors, en una costellada patriotera. El senyor Matas, amb una sinceritat que l'honora, ja ha deixat ben clar que els conservadors veuen el partit amb bons ulls, sempre que no es polititzi. Idò ja em diran com es fa això, si el fet de fer país implica l'assumpció d'una concepció política del país. Evidentment, no m'ha passat per alt el missatge, entre retxes, del senyor Matas. Ens vol dir que els organitzadors han de fer nacionalisme de pa amb fonteta, si pretenen comptar amb la seva presència a la llotja de Son Moix. En conseqüència, a les graderies del camp no hi ha d'haver senyeres quadribarrades, l'acte no s'ha de catalanitzar i la selecció no ha de servir per a escampar idees separatistes. És a dir que, a tot estirar, el nacionalisme s'ha de manifestar amb el repartiment de brots d'alfabeguera entre els espectadors i el cant massiu de Sor Tomaseta en acabar el partit. Fet i fet, les exigències del país no donen per massa més. En què em fonament per dir-ho? En la pròpia dinàmica del mallorquinisme més carrincló. El nacionalisme és un sentiment que emergeix, a Mallorca, però que necessita consolidar-se. D'altra banda, els organitzadors no han esbombat gaire allò que pretenen amb la selecció, cosa que anul·la els missatges didàctics, de caire nacionalista, que, sens dubte, porta implícit un esdeveniment d'aquesta categoria. Ara per ara tothom coincideix que amb el futbol hem de fer país. Però, quin país? El que ve definit pels límits provincials? El que participa d'una mateixa història, llengua i cultura? Per exemple, David, Vidal i Marcos, que són futbolistes nascuts a Mallorca, encara que no poden considerar-se mallorquins des del moment que renuncien a fer ús de la llengua pròpia, sembla que figuraran a l'equip titular de les Illes Balears. Molt bé! Aleshores, deixam o no deixam jugar Miquel Soler i Carreras, que viuen a Mallorca i parlen la mateixa llengua que nosaltres, aquella que, a més a més, ens identifica com a poble? Evidentment, jo em sent més paisà de qualsevol d'aquests dos homes que de David Castedo. Per tant...? A qualque article de la paperassa que ha enllestit la Federació Catalana de Futbol, per donar suport jurídic a la seva selecció, s'especifica que podran jugar amb Catalunya tots aquells futbolistes nascuts a qualsevol de les terres de parla catalana. Fet i fet, la selecció catalana forma part de l'aspiració d'independència territorial i política que tenen els catalans. I la d'Euskadi respon a uns plantejaments idèntics. Les altres, que han sorgit a diferents comunitats de l'Estat, són el fruit de la filosofia del «café para todos» que va posar de moda Martín Villa amb el seu maquiavel·lisme habitual. Així com la manera de desdramatitzar «el problema catalán y vasco» va consistir a donar autonomia a totes les regions, el fet d'afavorir la proliferació de seleccions autonòmiques, despulla de transcendència les actuacions de la catalana i de la basca. Si donam per bo aquest raonament, la selecció de les Illes Balears pot ésser un error monumental. Hem d'anar alerta que en lloc de fer país, facem província. Estic convençut que no és aquesta la voluntat que anima els que la patrocinen. Però el perill existeix. Cal tenir-lo en compte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris