algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

De llicenciat en dret a misser

És necessària una prova d'accés a l'advocacia? Aquest és un debat obert inacabat en el qual ni ara ni mai hi haurà acord que sigui acceptat mentre les regles de joc es vulguin posar quan la partida ja ha començat. Les regles es fitxen abans. La seguretat jurídica ho exigeix sempre i per a tots, sense excepcions.

A una part hi trobarem els qui defensen que la professió de misser comporta passantia i escola de pràctica jurídica. Són un complement, diuen, a la llicenciatura en dret.

A una altra part distingirem aquells que consideren que els llicenciats en dret ja foren aprovats en el seu dia pels catedràtics aconseguint el vistiplau de les respectives universitats, cosa que eliminaria l'obligatorietat d'una prova d'accés que resultaria, ni més ni manco, que un segon examen. Els plans d'estudis es suposa que s'han fet racionalment i pensant en les sortides professionals, i no per a disposar d'un diploma que fer servir com un element més de decoració.

Els primers afirmen que el llicenciat en dret no està acreditat per a l'exercici de la professió de misser. Exercir de misser és un cosa i tenir la llicenciatura en dret és un requisit necessari però no únic. Reconeixen que és més beneficiós que passi un temps a una passantia o continuï els estudis a una escola de pràctica jurídica. Ho confessen perquè són conscients de les mancances reconegudes i mai no solventades a les facultats de dret en particular, i a bona part de les carreres universitàries, en general. La gent no surt preparada per a accedir de bones a primeres al món laboral. La seva afirmació compta amb l'ajut del dret comparat ja que arreu dels estats de la Unió Europea tenen examen de capacitació per a accedir a l'advocacia.

Al nostre estat, aquest debat es va plantejar seriosament, per darrera vegada, just abans de les darreres eleccions generals, però no acabà amb una regulació legal com es pensava. Convertir en normativa la realitat de la passantia és força complicat i polèmic. És més facil donar suport a l'escola de pràctica jurídica. Ambdós casos es tracten de formació continuada però amb estils gens semblants. És una forma de reconèixer el fracàs dels estudis universitaris que es donen arreu de l'Estat.

Una prova d'accés té molts de perills. El perill principal és la possibilitat que es converteixi en un filtre per part del Col·legi d'Advocats per a impedir l'arribada de nous missers a l'exercici de la professió. El corporativisme i la insolidaritat estan a l'ordre del dia. No hi ha motius per pensar que just aquí hem descobert una excepció. Hi ha molts de missers. Ningú no ho posa en dubte i n'hi ha, no tan sols perquè són molts els joves interessats en els estudis de dret sinó també perquè jubilar-se mai no resol problemes quan les pensions són insuficients. I això també val per als missers.

A la carrera de Dret és fonamental la formació universitària en si mateixa, tant si un es dedica després a exercir en el món de les lleis: misser, fiscal, jutge; com si per circumstàncies de la vida dedica els coneixements adquirits a qualsevol de les seves aplicacions a la realitat social: des de l'ensenyament universitari fins a l'assessorament empresarial o , a un lloc de treball sense vinculació directa amb la branca jurídica.

Ens podem demanar si a Espanya les facultats de dret són fàbriques que incorporen alumnes-màquines recollidores d'apunts i lloros repetidors de pàgines i pàgines de manuals i codis, o si més bé són llocs on s'ensenya a pensar. Perquè a la carrera de dret, el menys important és saber coses de memòria, articles de memòria i fins i tot els índexs dels llibres de memòria. Important és tenir fonaments jurídics, saber més els principis que els articles, saber millor argumentar que fer de lloro-casset. Però perquè els alumnes puguin raonar i arribar a múltiples conclusions examinant qualque cas pràctic, primer és imprescindible tenir classes pràctiques a cada assignatura. Per l'aprenentatge de raonar és bo fer treballs acadèmics, d'investigació o de desenvolupament a una matèria. Però poques vegades hi ha la possibilitat de realitzar aquests tipus de treball.

El seny ens indica que sempre ha de resultar rendible tenir llicenciats que el dia de demà treballin com ajut per aixecar una mica la qualitat tècnica del nostre ordenament jurídic. No és un trencaclosques ni és una teranyina, però s'hi sembla bastant. Millorar aquesta qualitat tècnica del nostre ordenament jurídic, des de dins de l'administració, com a polítics i funcionaris; o des de fora, com a tècnics que fan una prestació de serveis com a tercers, és una fita difícilment rebutjable. I la situació dels qui la duguin a terme tant és. Perquè a la fi qualcú, sense nom, cara ni ulls, serà el constructor d'uns esborranys normatius que acabaran aplicant els jutges. Aquests estudiants que el dia de demà participin a la cadena seran una inversió rendible per a la societat que els va ajudar a costejar els seus estudis. El seu nivell dependrà de la seva formació. Avui tots pensen a estudiar per demà fer feina. Alguns pensen si aprovar no serà suficient i els demanaran que passin un altre examen. Cap no entendrà mai que l'administració no els prepari suficientment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris