cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

De la utopia a l'engany

És una opinió molt estesa que el passat debat sobre l'estat de l'autonomia ha deixat nombrosos interrogants, però una única certesa: l'actual govern d'esquerres, amb el seu President al capdavant, està esgotant el seu crèdit amb una velocitat insòlita i sense precedents a la nostra encara breu història autonòmica. En aquest sentit, bastava contemplar les cares "tot un poema" dels senyors Sampol i Groske durant la desafortunada intervenció final de Francesc Antich, per a comprendre que falta molt poc perquè s'encengui el llum d'alarma dins aquest caòtic camarot dels germans Marx en què s'ha convertit el malanomenat Pacte de Progrés.

Un dels pocs moments lúcids del seu discurs, el senyor Antich va fer una crida a la responsabilitat al Partit Popular, en el sentit que havíem d'aprendre a ésser oposició, que això duria un temps determinat i que, en una paraula, ens ho prenguéssim amb paciència. Res a dir a tan clarivident missatge, el fons del qual nosaltres acceptam com a un eix fonamental de la nostra funció en un sistema de llibertats. Però el que no va dir el Molt Honorable és que, al pas que ell i el seu govern van, probablement seran ells els qui hauran de tornar a aprendre, més aviat que depresa, a ésser oposició, gairebé sense haver tingut temps d'aprendre a governar.

Aquesta darrera afirmació no respon a cap interpretació partidista, per molt que així ho vulguin creure els habituals escolanets cridassers del Pacte. Respon, més aviat, a la ferma convicció que realment no hi cap projecte seriós de govern darrere les grandiloqüents pretensions de l'acord programàtic que fonamenta la tasca del senyor Antich. De fet, no es va sentir, al llarg de la penosa intervenció del President, cap argument en positiu que ens permetés albirar cap a on va aquest govern dirigit per un home corrent, com li agrada dir a Francesc Antich. L'únic concepte que es va cansar de repetir el President és que aquest govern seu té com a objectiu fonamental aconseguir la utopia per als ciutadans i ciutadanes de Balears.

Va fer molt bé Jaume Matas en recomanar a Francesc Antich que no tudi aquesta paraula tan hermosa "utopia" a força d'utilitzar-la de bades. Hauria d'haver qualque norma que limités l'ús fraudulent de conceptes tan positius com aquest i que no acabés servint "ho digué també Matas" de simple coartada per a amagar la penosa realitat de la ineficàcia, i la improvisació com els trets més característics de l'actual govern.

Utopia?, sí, gràcies. Però utopia no és prometre sabent que no es podrà complir el que es promet; ni alimentar les sinceres expectatives de tanta gent "no és el nostre electorat, però podem comprendre perfectament les seves motivacions sense compartir-les" que de bona fe ha dipositat la seva confiança en un projecte polític que es pensava era sòlid i viable. Utopia no és burlar-se dels ciutadans que, en ús de la seva llibertat, esperen veure mínimament reflectit en fets les solemnes promeses de canvi que ara, només tres mesos i mig més tard, es desfan com la boira. Utopia no és, en definitiva, prometre l'impossible i llavors donar la culpa de la teva incapacitat a Madrid, a Brussel·les o al que sigui. Això no és utopia, això és, simplement, ineptitud i fer malament la feina de governar.

Esper que el senyor Antich ens demostri ben aviat com es fa compatible la seva utopia en temes concrets com la defensa dels Canons, o com compagina la seva utopia amb la incineradora que havien de tancar, o com es menga això de voler recuperar un Règim Especial per a Balears els mateixos que el rebutjaren fa poc més d'un any, tot dient que era un «regal del PP als rics de Balears (per cert, llastimosa a més no poder la llenegada del President en aquest punt, durant el debat, quan va demostrar que ignorava el vot negatiu dels diputats socialistes sobre el tema del REB al Congrés dels Diputats: «No va per dit perquè no ho sé cert», va ésser capaç de dir). Esper, en una paraula, que el Molt Honorable President d'aquesta comunitat no oblidi que només jugant amb les paraules "i de vegades, ni tan sols això saben fer" no es pot dissimular un fet clar: de la utopia a l'engany, senyor Antich, només hi ha un tel de ceba.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris