algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
22°

La conquesta del ciberespai

Crec que si un observador extern pegava una ullada a la història més recent dels mitjans de comunicació en català quedaria sorprès per la seva capacitat d'innovació i adaptabilitat a les noves tecnologies. Una capacitat que sembla molt superior a la seva potència real i que els ha portat a ser capdavanters en la seva presència al ciberespai.

No en va, la primera pàgina web d'un mitjà de comunicació de l'Estat espanyol va ser la del setmanari valencià El Temps, que va començar la seva existència allà pel mes de juliol de 1994.

Aquesta pàgina va ser dissenyada per Vicent Partal, un periodista dotat d'una gran visió de futur, que quedà meravellat davant les possibilitats que podia aportar Internet al món de la comunicació i que, en poc temps, es convertiria en un dels màxims experts en periodisme digital del nostre país.

Dia catorze de juny de 1995 naixia, de la seva mà i de la d'un grup de col·laboradors, Infopista, un dels primers directoris de recursos locals del món i el primer que utilitzava el català com a llengua vehicular. Era un cercador d'Internet que permetia connectar-se d'una forma ràpida i eficient a les principals pàgines en català de la xarxa, entre elles la de la Universitat de les Illes Balears, una de les institucions illenques pioneres en la presència al ciberespai.

Infopista ben aviat va quedar petita. Els seus usuaris demanaven més serveis, per la qual cosa el maig de 1996 desapareix.
Seria per donar lloc a Vilaweb, el diari electrònic en català que ha revolucionat totalment el plantejament informatiu dels mitjans de comunicació dels Països Catalans. Té la particularitat que el seu suport és únicament digital, ja que no és la versió web de cap altre, el que li dóna una gran versatilitat i una forma de treballar molt diferent a la dels diaris convencionals que tenen com a suport habitual el paper.

Ara acaba d'encetar el seu període de proves WorldWideRàdio, la primera emissora de ràdio de l'Estat que emet únicament per Internet. Com no podia ser d'altra manera, torna a esser una empresa catalana que emet en versió catalana o espanyola i té previst fer-ho ben prest en anglès.

El Diari de Balears també va fer molta via a entrar al ciberespai.
Ho va fer abans que altres periòdics illencs molt més consolidats i amb molts més anys de rodatge.
Quin significat té aquesta aposta per l'avantguarda que es fa des dels mitjans en la nostra llengua? Hi ha alguna raó objectiva o és només una casualitat? És lògic que El Temps entràs a Internet abans que El País o El Mundo?

Crec que és molt difícil contestar-se aquestes preguntes, ja que per poder-ho fer amb un mínim de rigor caldria disposar de molta més informació de la que tenc, especialment pel que fa als motius particulars de cada una de les empreses. Però com que som molt donat a l'especulació, de la mateixa manera que m'he fet les preguntes, m'he anat creant algunes respostes. La meva teoria és que, malgrat que sembli paradoxal, la situació d'anormalitat i d'inferioritat de recursos en què es troba la llengua catalana ha provocat que els cappares dels nostres mitjans de comunicació s'hagin esforçat a esser capdavanters en tot allò que els pugui donar una mica d'avantatge respecte als seus poderosos competidors de Ponent, que ho tenen molt més fàcil per assolir majors quotes de mercat. O això o un major amor a la llengua i al país que els ha duit a dedicar esforços titànics per tal de demostrar que el català és vàlid per a tot arreu, inclòs al ciberespai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris