cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

A la fi, el debat dels Consells

Sempre he pensat, escrit i reclamat que era absolutament necessari un debat sobre el paper dels Consells Insulars en la configuració institucional de la nostra Comunitat Autònoma. Fins ara, ningú no s'atrevia a plantejar-lo, perquè ho impedien, primer dins UCD i després dins el PP, els seus insularistes rabiosos a Menorca i Eivissa (que eren bàsicament els mateixos, dit sigui de passada); i els altres partits perquè, com que el PP tenia la majoria, era inútil plantejar qualsevol tema institucional que no comptàs amb el seu suport. Ara que les coses han canviat, semblava que era el moment oportú per emprendre una tasca seriosa de reconsideració del tema que permetés donar-li la solució més idònia per a complir amb dignitat la funció que correspon als òrgans de govern en un sistema democràtic: gestionar amb la màxima eficiència i eficàcia possibles els interessos dels ciutadans. El debat s'ha encetat, cosa que en principi s'ha de considerar positiva. Però heus aquí que, de moment almanco, ens estam perdent en els nominalismes i en els fonamentalismes, cosa que dificulta molt un plantejament racional de la qüestió. Els Consells, diuen uns, han d'esser el Govern de cada illa. Crec que ningú no ho pot discutir, perquè això és una obvietat com dir que l'Ajuntament ha d'esser el Govern de cada municipi. La qüestió rau a definir què entenem per Govern de l'illa. A Andalusia, diuen uns altres (o els mateixos, m'és igual), hi ha andalusos, però aquí no hi ha balears, sinó mallorquins, menorquins i pitiüsos. I d'aquí en treuen unes conseqüències apodíctiques absurdes sobre la impossibilitat d'organitzar la nostra Comunitat Autònoma d'altra manera que no sigui la que respon als seus interessos partidistes conjunturals. Esgotats els arguments, recorren a la Bíblia política: Això ha d'esser així perquè ho diu l'Estatut. Me sap molt de greu, però per aquest camí no resoldrem el problema. Per començar, si l'Estatut diu un doi, el que hem de fer és reformar l'Estatut, no fer el doi. I l'Estatut va néixer en unes circumstàncies històriques que varen fer que en digués bastants, de dois. Alguns s'han corregit a la darrera reforma, altres s'han agreujat, i altres no s'han tocat. Si aquí no hi ha balears, el que ens hem de plantejar no és la reforma de refermar els prejudicis que han fet impossible el sorgiment d'una consciència col·lectiva, sinó la conveniència o no de crear-la, sense recunciar en absolut a les peculiaritats de cada illa, de la mateixa manera que les diferències notables entre maonesos i ciutadellencs no els impedeix sentir-se igualment menorquins. I els Consells han de voler esser el Govern de cada illa no per satisfer desmesurades i sempre injustificades ambicions personals de poder, sinó per tractar els problemes de la nostra societat al nivell institucional que en cada cas n'asseguri la solució més adient per als ciutadans, segons l'elementalíssim principi de subsidiarietat. Qualsevol altre plantejament només pot conduir a un debat viciat, del qual la història, i jo voldria creure que també els electors, en demanaran responsabilitats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris