cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

González davant el seu drama

Era d'esperar. Un Baltasar Garzón mundialment famós pel cas Pinochet intenta de bell nou imputar Felipe González, a qui els indicis racionals apunten com el «Míster X» del drama dels GAL. I l'expresident, fidel al seu estil, escampa tinta acusant el PP de voler enrarir el clima polític a les portes de les generals. Però aquesta excusa ja no convenç. Si qualcú ha posat contra les cordes Aznar, i a més en el relliscós terreny de les relacions internacionals, ha estat Garzón amb l'ordre de detenció de Pinochet. Per tant, el veterà «Isidoro» hauria d'entendre que s'ha acabat la comèdia. Ha de dir tota la veritat, sigui exculpatòria o no. Perquè el GAL és una espina clavada dins el cor de tots els progressistes de l'Estat espanyol. És cert que a principi dels anys vuitanta la situació era molt complexa en matèria contraterrorista, i que no feia gaire que s'havia produït l'intent de cop d'Estat de Tejero. Però la lliçó dels GAL va molt més enllà: tot governant d'esquerres que arribi a batibulls inconfessables amb grupúsculs d'extremadreta incrustats dins l'aparell coercitiu de l'Estat per assassinar «justicierament», amb total menyspreu del Codi Penal i embrutant el seu propi partit, deixa de ser d'esquerres i deixa de ser un demòcrata. González no volgué dimitir el 1988, quan es descobriren els fets. Ara són moltíssims els que paguen la seva caparrudesa i ceguesa. El valor suprem de l'estat de dret és la veritat. I si s'esvaeix, es perd la confiança i la fe en el futur. I això és el que està en joc en aquests patètics moments.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris