cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

Quadern de viatge (XIII)

Divendres, 12. La meva padrina materna tenia una finqueta en el camí de Mancor, just fregant el jaç del torrent d'Almedrà. Ben al costat de la paret que feia partió amb la torrentera, una teringa de figueres abocava el seu brancatge al llit pedregós, normalment eixut. Entre el petit figueral i la caseta hi tenia un noguer que espletava unes nous petites, mascarades, de clovella dura. Per les matances, que aleshores eren una festa familiar on tothom hi participava, els més grans obrant el porc i la menudea aguantant la coa i trispolejant aquí i enllà, fent més nosa que companyia, tot havent-nos afartat de sopes, bullit o frit de matances i tastat una greixonera de pasta de sobrassada per si tenia el punt just d'espècies i sal, la padrina davallava del porxo un paneret d'aquelles nous. Els més joves, amb un bigalot de sabater i un martell d'entatxar, les encetàvem i les trèiem a taula dins un plat fondo de test. De cada deu que en trencàvem, la meitat tenia el bessó sec, florit o corcat, però l'altra meitat ens proporcionava el plaer d'una menja deliciosa, amb un gust oliós ben definit i un sabor de fruita natural.

Ara, a ca nostra, com en moltes altres llars, mentre els noguers mallorquins agonitzen o han estat llenya de cremadís, compram les nous al supermercat. Diuen que són de Califòrnia i es venen dins uns saquets de plàstic amb un obridor de regal. He d'admetre que són de closca prima i neta, que rarament se'n trobren de tocades o dolentes, que tenen, a la vista, bon aspecte i s'obren fàcilment amb la pressió de l'obridor, però no tenen sabor ni gust. M'imagín que es tracta de noguers modificats genèticament per a produir fruits de disseny, sans i vistosos, però insípids i fats. Les nous no són un cas excepcional. Els melicotons pateixen del mateix mal i les figues seques que es comercialitzen procedeixen dels països del nord d'Àfrica. I no només passa amb les fruites, sinó amb la majoria de les coses de menjar. Hi ha hagut, és evident, una degeneració dels sentits del gust i de l'olfacte i el paladar s'ha avesat als sabors light. Les generacions més joves, que no guarden memòria dels sabors d'abans, ho accepten d'una manera natural, però jo sovint em rebel contra aquestes modes irreversibles.

Aquest fet obeeix a un canvi de mentalitat general. La gent prefereix productes visualment hermosos, malgrat que siguin incomestibles. Fent una transposició no gaire ortodoxa, jutjam les coses per la superfície, sense tenir-ne en compte el contingut. Les aparences són més importants que la realitat. Ens deixam enganyar fàcilment per la vista.

Dimarts, 16. - Avui vespre, si les coses han anat com estava previst que anassin, inauguraré una exposició de poesia objectual a la Galeria Joan Oliver Maneu, de Ciutat. Al marge dels resultats de la mostra, necessit fer dos esments ben especials. D'una banda, vull donar les gràcies a Joan Oliver, en Maneu, perquè vessa en mi el do de la generositat i de l'amistat. Per segona vegada m'ha obert les portes de ca seva sense altre objectiu que el de satisfer les meves dèries i deixar-me mostrar els poemes que no caben a les pàgines dels llibres. D'altra banda, he d'esmentar, de bell nou, la inestimable col·laboració de Bernadí Alba. En Bernadí sempre s'endú la pitjor part, car per les seves destres mans han passat totes les peces que hi haurà a la galeria. A tots dos, gràcies de tot cor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris