algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
20°

Llibertat d'horaris?

Després de la moratòria per a la instal·lació de noves grans superfícies, sembla que el tema que més preocupa el sector del Comerç és el de la llibertat d'horaris i dies d'obertura.

El Govern anterior va optar per una postura intermèdia. No va permetre una liberalització total dels dies d'obertura, tal com reclamaven les grans superfícies i la majoria de les associacions de consumidors, però tampoc no va restringir gaire els horaris d'atenció al públic, que era el que demanaven els petits i mitjans comerciants.

El nou titular de Comerç, Pere Sampol, i el seu equip es troben, per tant, davant tota una sèrie de preguntes que s'han de plantejar i contestar. És millor deixar les coses així com estan? Cal incrementar la permissivitat per obrir els diumenges i festius? S'ha de prohibir totalment aquesta pràctica? S'ha de fixar un nombre màxim d'hores diàries d'obertura?

És molt difícil acontentar tothom, ja que sovint les postures es troben molt enfrontades, però crec que és un tema sobre el qual val la pena reflexionar en profunditat, ja que amaga moltes més conseqüències del que sembla a primera vista.

La decisió que es prengui, sigui la que sigui, afectarà tota la societat. Sovint els arguments que se senten a favor i en contra provenen dels avantatges o desavantatges que suposarà tal o mesura o tal altra per als propietaris dels negocis, però jo voldria apuntar molt per damunt algunes conseqüències que tendrien sobre el conjunt dels ciutadans i ciutadanes. Deixant de banda els legítims interessos dels petits i grans empresaris per defensar la seva quota de mercat, crec que s'ha de pensar, també, en dos col·lectius molt més nombrosos: el dels consumidors i el dels treballadors i les seves famílies.

Als consumidors, que en realitat som tots, sembla que els convé la major amplitud d'horaris possible, ja que això els permet més llibertat per triar el millor moment de realitzar les compres. Tanmateix, crec que amb la franja actual n'hi ha més que suficient. Qui és que no pot trobar un buit a la seva agenda de dilluns a dissabte per poder anar a comprar des de les vuit del matí, quan obren les botigues més matineres, fins a les deu del vespre, quan tanquen la major part de les grans superfícies? És necessari haver d'anar a comprar precisament en diumenge o festiu?

Quant als treballadors, cal adonar-se que la majoria de llocs de feina existents, o bé són de jornada continuada "banca, funcionaris", o bé són de jornada partida, amb un començament de la feina que varia entre les set i mitja i les deu del matí i acaba entre les sis i les deu del vespre. La majoria d'aquests horaris permeten una certa convivència al si de les famílies, però en alguns casos extrems ja la dificulten força. Suposem, per exemple, una família amb dos infants, que van a classe al matí de les nou a la una i a l'horabaixa de les tres a les cinc. Un dels cònjuges treballa a un banc, on comença a les vuit del matí i en surt a les tres del capvespre. I l'altre, que té el torn de tarda a un supermercat, inicia la seva jornada a les dues de l'horabaixa i l'acaba a les deu del vespre. En quin moment del dia poden estar tots quatre junts? Si no és els diumenges i les festes no sé quan serà. Des del meu punt de vista una llibertat total d'horaris no faria més que acréixer aquest problema i provocar una més gran desestructuració familiar, que incidiria negativament en les relacions de parella i en l'educació dels fills.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris