algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El Congrés del Partit Popular

Cada cop entenc menys els polítics, em recorden els jesuïtes de Bazin, criat d'Aramis, quan deia, ... m'han ensenyat els dignes pares jesuïtes que és lícit mentir, quan el fi és just; és clar que Dumas era un anticlerical declarat, però l'exemple ens serveix per il·lustrar la figura dels polítics, el que fan i el que diuen, en època electoral i de congressos, és el faceu el que jo dic però no el que jo faig. Estam parlant de l'esperit de la contradicció per arribar, sigui així com sigui, al poder. L'exemple és el darrer congrés del Partit Popular, el confit per a l'analista, és el comportament de l'actual president del partit, Jaume Matas. Ell, que encaixava com ningú en el retrat del darrer article titulat l'home gris, dilapida un capital polític important per llançar-se en braços de la botifarreria illenca, aquella que no va saber conservar el Círculo " tots a Ciutat sabem perquè" avui convertit en el nostre Parlament. Aquesta gent que amb un complex d'inferioritat o de superioritat classista, parlaven a casa seva en castellà, per diferenciar-se de la xusma que era el poble, poble que mantenia les tradicions de la llengua i la nostra cultura, poble on la classe mitjana era la capdavantera d'aquest moviment que, després del boom turístic, on els terratinents varen perdre la seva hegemonia dins la economia illenca, va destinar una part del benefici a formar les futures generacions i cultivar-les i així va sortir una societat que va passar de les figues seques i pa eixut a saber estimar i cultivar els vins de la terra com a un producte de qualitat. Una societat més culte que es veu orfe de representació i representants.

L'operació mediàtica de maquillatge ha fracassat ja que les aliances han dut el senyor Matas i Palou a caure en mans d'allò que ell no és i no pot representar perquè no és un dels seus. El missatge dels partits centristes s'ha de moure dins la defensa de les capes més àmplies de la societat i utilitzar un llenguatge més planer, no de tecnòcrata de tercer ordre, que no ha arribat a passar unes oposicions de subinspector d'Hisenda. Els temes culturals i d'identitat són prou clars com per veure que entre Extremadura i aquí hi ha petites diferències..., grans diferències i el que uns no vulguin veure-les és problema seu, no obstant això, no és pot enganyar la gent tot el temps amb discursos demagògics que al final es tornaran en contra del que els ha fet. Fa falta que s'aprofundeixi en l'estudi del que vol el nostre poble, de quines són les seves necessitats reals i per què ha de treballar i cap on l'Administració Pública, regida pels polítics, per tal de satisfer aquestes necessitats i no, crear com a l'Índia castes de poder amb gent que no ha fet altra cosa en la seva vida que estar en llocs importants de l'Administració com a polític sense haver fet res més en la seva vida i que serien capaços de matar la seva mare" és una metàfora" per mantenir-se en el poder i així assegurar el sou.

D'altra banda, apareixen els immobilistes, aquells dinosaures que han tingut el poder en les seves mans per molt de temps i no han estat capaços de formar els seus cadells en les transformacions de la societat i preparar-los per als nous temps que vivim. Aquesta barreja és avui el resultat del congrés del PP, i la presidenta d'Unió Mallorquina pegant bots d'alegria veient com la calça es desfà i ella és la gran beneficiària d'aquesta política erràtica que ha conduït una gran part de la nostra societat a no sentir-se bé i a pensar que el millor, elecció rere elecció, és quedar-se a casa seva gaudint de la família o de la bellesa de la nostra terra i de la nostra gent. És a dir, cada cop més la societat civil dóna l'esquena a la política i als polítics ja que no creuen que siguin els seus representants sinó que solament es representen a ells mateixos i els seus interessos.

Estimat Jaume, moltes vegades val més guanyar pel cinquanta-un per cent que no guanyar per falses majories aclaparadores que l'únic que fan es confondre més el ciutadà en general i el militant en particular. La por és el pitjor enemic que un líder polític pot demostrar i vos ho heu demostrat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris