algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
22°

Dècima desbaratada

Segons diu en el Cançoner el pare Ginard, la dècima desbaratada és una cançó de tipus humorístic i es creu que és d'origen erudit. De totes maneres, per ca nostra "us pus assegurar que la meva avior no n'és gens, d'erudita" n'han llosquejat algunes que el meu pare o el meu padrí, de tant en tant, em recitaven. Record aquella que diu: Un dia de molt de vent/ dos homes varen resoldre/ de fermar amb una corda/ es llevant amb so ponent/ hi varen posar es llebeig/ i bona part des mestral/ varen caure dins un safreig/ abeurat d'aigua i de sal.

Supòs que el lector (i la lectora, vaja) haurà copsat perquè es diuen desbaratades. No volen significar res, només té mèrit enfilar amb enginy els dois o les situacions grotesques. Sense cap més pretensió que passar l'estona. A mi em semblen ben vitenques i divertides i sovint m'amar del seu sentit de l'humor capbussant-me al tom IV del Cançoner. També adverteix, el pare Ginard, que no hi pararen gaire esment i que en deixaren passar moltes per malla. D'aquestes que moriren per inanició, potser ofegades per la coa d'un serial d'en Guillermo Sautier Casaseca o pel ritme d'una cançó ye-yè, d'aquestes supòs que n'hi devia haver algunes que resquitllaven l'humor negre. Sense massa pretensions, potser per donar només el to del que trobareu d'ara endavant, m'he permès aquest wordsurf inicial.

Suposem que suposàssim, és un dir només, que això de la plataforma impulsada per UM tiràs endavant. Evidentment, s'haurien de donar dues condicions sine qua non: a) que el candidat fos de bona família nacionalista i amb una mica de tupé progressista, ja que segons diuen els malintencionats de sempre, UM només cerca predigrí patriòtic (vaja, que com a molt, el candidat hauria pogut cometre el pecat de joventut d'enrolar-se en una organització maoista o en una oicè revolucionària) b) que UM el pogués tenir fermat curt (si el lector és rústic trobarà alguna metàfora adient: que li pugui posar el gafet, per exemple; si no ho és, pot acudir a allò tan barroer i execrable, impropi de segons quins refinaments però alhora gràfic, de tenir-lo estret pels dos ous).

Suposem que suposàssim que aquest nou nacionalisme emergent és tan nacionalista com diuen i és tan emergent i renovador com certes veus brillants, potser untades, amb alguna mena de susbtància vaselinosa, han pregonat. Posades així les coses, podríem aventurar que el setè diputat és seu. Fins aquí, res a dir. Però posats a suposar podríem suposar que aquest diputat fes una mica de falta a n'Aznar perquè tengui una majoria absoluta més baldera, qui sap si entre els quatre o cinc canaris, un o dos del PAR o de l'UPN i l'isolat foner podria enviar a pondre els fenicis catalans, que sempre paren la mà, i els quasi terroristes bascos que li posen presos etarres a les negociacions.

Posades així les coses potser a n'Aznar no li importaria forçar una davallada de calçons, si fes falta al so de les xeremies i amb coets del ciutadà Rodríguez, dels seus a les Balears, per tal d'assegurar-se una majoria poc contestatària al Congrés i oferir no només els 100 mil milions, que una amnèsia momentània no li permeté recordar per Formentor, sinó també oferir, tot per a UM, el govern de les Illes Balears i ells es quedarien amb el Consell descompetenciat, si pertocava. El diputat, com que estaria fermat curt, hauria de dir que sí buana... i tot seria com desfer calça. Però, amic lector, no tenguis por, només era un simulacre de dècima desbaratada. Gràcies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris