algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

Predicció i estil

Coincidint amb els cent dies de Govern de progrés i el debat sobre política general al Parlament, hem tingut ocasió de sentir el president Antich dient que això del canvi, això de la concentració de forces no consevadores per fer fora el PP de les institucions, ja es veia venir, i que el tret essencial del nou Govern és el seu nou estil de fer política.

Dir-ho ara és fàcil, però jo també veia venir la pèrdua de majoria absoluta del PP, i ho vaig començar a veure ara fa just un any, el 12 de novembre del 98, quan 25.000 persones demanaren que es corregís l'urbanisme i la cultura de l'especulació que, com una plaga, ens castigava durament des del 1994. El Govern d'aleshores no va fer cas d'aquell clam i, malgrat viure en època de creixement econòmic, perdé la majoria absoluta. No va ser suficient el discurs econòmic de la riquesa per seguir governant perquè, malgrat que hi hagi molta gent que es mou sols en paràmetres econòmics, també n'hi comença a haver que creu que riquesa significa consum i que el consum del territori ens du a la destrucció; i el consum de béns genera massa i massa residus en una illa de la qual és molt car treure'ls.

I el nou estil? Què és això del nou estil? Simplement aplicar el sentit comú a això de la política. Fa ja molts d'anys que a les escoles s'ensenya que una cosa és l'interès públic i una altra de molt diferent l'interès privat; que les institucions estan per donar serveis als ciutadans; i que els que treballen a l'Administració, els funcionaris, ho fan sabent que han de servir la institució i no sevir-se'n. Seria exagerat dir que això són compromisos ètics; són simplement compromisos contractuals que ens fan dir que el sistema democràtic, el de les institucions controlades per evitar abusos, és el millor sistema que coneixem ara com ara per viure associats, junts, tenint com a referent de les nostres accions les accions dels altres.

Això és el nou estil, que és un estil molt normal per als sistemes de democràcia consolidada. Aquí, els detalls d'aquest nou estil es poden apreciar en l'absència d'arrogància, en la voluntat de diàleg, en la contínua i permanent reflexió sobre el futur... Així i tot, i malgrat ser aquest un Govern que creu en les utopies, com ha manifestat el seu president, tenc dubtes quan sent a dir des de la tribuna parlamentària que, malgrat les moratòries que s'han posat en marxa, és mal de fer aturar amb lleis la inèrcia constructora, especuladora, monopolística, com si encara hi hagués decisions que fugen del control democràtic de les nostres institucions. Cap societat no s'allibera de les seves errades per decret; superar-les implica decisió i intervenció política.

Encara que això em provoca dubtes, entenc les paraules del president, perquè hem viscut molt de temps amb la sensació, i fins i tot el convenciment, que l'urbanisme era quelcom que se situava molt lluny dels llocs de control democràtic; que es prenien decisions fora dels despatxos oficials. En una paraula, hi havia decisions molt, molt privades.

De tota la interpretació global i concisa que el president fa de la situació balear em queda aquest dubte. És un ingenu aquest president utòpic? O ho era més "d'ingenu" Matas quan es posava al servei dels lobbys conservadors? Va estar bé el cop d'efecte de la utopia perquè, en el marc en el qual es va fer la declaració, jo entenc utopia com a politització de les decisions, de les decisions tècniques, científiques, professionals, i també de les decisions il·lusionadores. Tanmateix a mi particularment m'agradaria que el president digués alguna cosa, alguna cosa bona sobre el control democràtic de les decisions econòmiques que es prenen sobre les Illes Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris