algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Alerta amb Munar

No conec personalment el Sr. Antich, actual president del Govern de les Balears, però tenc la impressió que es tracta d'una persona honesta i amb ganes de fer feina, i al qual, ja ho vaig dir en una altra ocasió, és ben just donar-li una oportunitat.

Passats aquests primers cent dies, emperò, se'm confirmen algunes sospites sobre el paper i la responsabilitat que la Sra. Maria Antònia Munar té en l'esmentat Govern. De fet, i ho confés, a mi aquesta senyora sempre m'ha fet més por que una pedregada. Al meu parer, la postura d'aquesta diputada en el recent debat sobre l'estat de la Comunitat és d'una irresponsabilitat que només s'explica per les seves ànsies d'acumulació de poder i personalisme desmesurats. Sé que l'aritmètica parlamentària que ha fet possible el denominat Pacte de Progés obliga a comptar amb els escons del partit de la Sra. Munar, però d'aquí a haver d'aguantar segons quins desmarcatges i frivolitats hi ha, al meu entendre, un abisme.

Sempre he pensat que l'espai natural d'Unió Mallorquina en el panorama polític illenc és la dreta, sense massa matisacions. De fet crec que aquest partit, i especialment la seva líder natural, practica una sort de nacionalpopulisme que, pel que sembla, acontenta per igual els nacionalistes (o almenys un sector important d'aquests) que els populars. He de reconèixer, en aquest sentit, que vaig experimentar un notable alleujament quan vaig conèixer la decisió de l'executiva del PSM de no concórrer en una candidatura conjunta amb UM a les properes eleccions generals. També és vera que aquest partit "el PSM" haurà d'explicar algun dia als seus electors i simpatitzants el perquè de la seva coalició amb CIU a les eleccions europees, un partit no menys a la dreta que la mateixa UM, per posar un exemple.

No voldria que ningú es pensàs que tenc res en contra de la Sra. Munar pel fet de ser una dona. De fet, hi ha infinitat d'homes en política que repeteixen, si fa no fa, els mateixos esquemes. És a dir, els de persones que no coneixen més límits que aquells que els marca la seva pròpia ambició i que es valen per a això de tota mena d'astúcies i jocs malabars. La història n'és plena, d'aquests exemples, però el cas és que aquí i ara en tenim un que ens hauria de fer badar els ulls a totes aquelles persones que, malgrat tot, encara creim que la democràcia és un valor en ella mateixa, per damunt de personalismes o conjuntures concretes.

Miquel Àngel Lladó Ribas. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris