algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Quatre coses sobre l'ecotaxa

L'anomenada ecotaxa ha esdevingut motiu d'un intens debat social i polític. La contraposició d'idees se centra, ara mateix, en el model d'ecotaxa que ens convé: qui, què, on, i per què ha de pagar. Tot sembla indicar que existeix consens sobre la necessitat de posar en marxa alguna mena d'impost turístic, i que per tant ja hi ha una batalla guanyada.

Estava temptat d'escriure alguna cosa sobre els que en parlàvem l'any 91, i de com llavors érem titllats de visionaris i ingenus pel que avui tothom troba raonable. Ho deixaré córrer, perquè no podem badar. Guanyada la primera batalla, en tenim una altra d'essencial: la de vetllar perquè no acabem per tenir una ecotaxa que suposi una desvirtuació flagrant de la filosofia de la fiscalitat ecològica. Per això m'agradaria deixar escrites quatre coses sobre l'ecotaxa.

Primera: l'ecotaxa té poca cosa a veure amb el desequilibri fiscal entre les Illes i Madrid. Això vol dir que surt del tema el que declara que l'impost turístic és necessari perquè de les Illes se'n va cap a l'Estat molt més del que en torna, o que l'ecotaxa és una bona solució transitòria fins que s'hagi resolt aquest greuge econòmic. Això vol dir, també, que reivindicacions com la d'aportacions de Madrid a un fons de protecció de l'entorn o la de la cessió de l'IVA turístic estan ben justificades però no són una alternativa a l'ecotaxa. Són qüestions de primera importància i s'han de plantejar, però no podem deixar de veure que són problemes diferents al del consum de territori i recursos per part del turisme, i que allò essencial de l'ecotaxa és la introducció a la nostra vida política i econòmica del principi de la fiscalitat ecològica.

Segona: si tothom repeteix que l'ecotaxa ha de ser un impost finalista, hi ha d'haver claredat respecte de quins destins dels doblers recaptats poden realment justificar el prefix «eco». La fiscalitat verda de què parlava parteix de la idea d'incorporar al preu de mercat de béns i serveis el cost ambiental de l'activitat, i de revertir allò recaptat cap a la preservació del territori i dels recursos. En aquest sentit no seria justificable destinar fons de l'ecotaxa a promoció turística o a donar suport a la indústria hotelera.

Tercera: en la gestió de l'ecotaxa han de tenir un protagonisme els principals actors de la comunitat en matèria ambiental. Això significa, pel que fa a l'administració, que la Conselleria de Medi Ambient hi ha de tenir la veu principal. D'altra banda, l'ecotaxa tendrà credibilitat ecològica en la mesura que es creïn els òrgans de gestió on s'escolti la veu del moviment ecologista.

Quarta: hem d'evitar el perill de pensar que, ja que paguen pel que consumeixen, els turistes poden continuar venint en quantitats indefinidament creixents. L'ecotaxa cobra tot el seu sentit, precisament, en el marc d'una política general que tendeixi al redimensionament a la baixa de l'afluència de turistes. La instauració de l'impost turístic podria suposar, com a conseqüència a curt termini, el descens de visites dels turistes de la franja més baixa, que són aquells que menys ens aporten en relació al que consumeixen. Entesa d'aquesta manera, l'ecotaxa pot esdevenir una eina al servei d'un model vertaderament sostenible per a les Illes.

A partir del consens sobre idees bàsiques com les que acab d'exposar es pot avançar cap a la instauració d'un impost sobre les estades turístiques que realment estigui al servei del conjunt de la gent de les Illes i de les generacions futures. I a partir de l'ecotaxa podem continuar aprofundint en la utilització de la fiscalitat ecològica com a mitjà de reconciliació entre l'activitat humana i els delicats equilibris ambientals que la fan possible.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris