algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

El canvi necessari en el sector lleter

Llegint l'article del Sr. Font del dimarts dia 9, hom té la impressió que no l'ha escrit ell. Segurament, els que coneixen la seva actitud positiva cap al sector agrari coincidiran amb aquesta apreciació: el patològic ressentiment del text, i l'ansietat per agraviar són una clara signatura de l'escrit que no s'avé amb l'estil de l'il·lustre diputat, i serien més propis d'algú que ha perdut la mamella (parlam de llet), i que s'aprofita d'una certa habilitat dialèctica per jugar amb mitges veritats i tergiversacions per atacar persones, no polítiques, i per jugar al desprestigi, encara que això impliqui crear inquietud i malestar entre els pagesos a qui afirma voler defensar. Aquesta manca d'escrúpols no és pròpia del diputat Font, com palesa amb evidència el diari de sessions del Parlament.

No crec que sigui convenient entrar en aquest tipus de debat públic, i especialment en un moment delicat, en què hi ha possibilitats per aconseguir un canvi real del procés que ha aconduït el sector lleter a la dificilíssima situació en què es troba. En conseqüència, em limitaré a aportar algunes dades que permetin als lectors valorar la situació, i jutjar per si mateixos els desencerts o els encerts que hi ha hagut tant en etapes anteriors com en l'actual.

El sector lleter a Mallorca es troba sotmès a una decadència molt accentuada: a l'any 1986 hi havia 700 explotacions, i avui sols en queden 154. Els governs del Partit Popular s'hi han gastat més de 5.000 milions (cinc mil milions!) sense haver canviat la tendència regressiva. Sembla, per tant, que un canvi de política és imprescindible, perquè la que s'ha aplicat fins avui no ha donat resultats, i ha implicat la pèrdua de quasi 450 explotacions!

Quins són els problemes dels lleters? Simplement, dos: produir un litre de llet costa més que a la Península, i el preu al qual el poden vendre és inferior. Per tant, hi ha una situació de greuge, i s'arriba fàcilment a una situació de pèrdues. És possible actuar sobre aquests problemes? Pensam que sí, i la Conselleria d'Agricultura ha preparat un document de treball on s'han plantejat les iniciatives concretes per envestir-hi: disminució de costs i increment de preu. Però és molt clar que el Govern no té el poder suficient per resoldre'ls per decret. Com molts d'altres problemes, estam davant un cas que requereix una implicació de tots els agents. I per tant, el nou Govern ha assumit la seva responsabilitat: hem convocat els productors (la Unió de Cooperatives, la Federació Agrícola Ramadera i la Unió de Pagesos), i els industrials (lleters formatgers). Fins avui, mai no s'havia produït una reunió d'aquestes característiques! Mantenim contactes i negociacions amb el sector comercial i turístic. Hem dissenyat actuacions concretes, a molt curt termini, i tot un conjunt de mesures progressives, que ens permetin arribar a solucions definitives, i poder prescindir de les ajudes directes als productors, que la CE "excedentària en lactis" té prohibides. A les Balears tenim molt bon bestiar, ramaders que saben com produir llet de qualitat i inversions de producció i d'industrialització d'elevat nivell. Tenim dèficits comercials, perquè no hem sabut defugir una difícil situació de competència amb entrada de llet de baix preu. Les mesures que hem dissenyat amb el sector poden posar remei a aquests temes, com esperam comprovar en poques setmanes amb un canvi de tendència, tot i que sabem que la solució definitiva necessita temps.

El Govern anterior va dissenyar i aplicar un programa, denominat ProAgro, que consistia en una subvenció directa i proporcional als quilograms de llet que cada ramader té dret a produir segons la normativa europea (la denominada quota). Així, els ramaders més grans reberen més ajudes, amb independència de les inversions de millora que fos necessari introduir a les seves explotacions. Nosaltres hem plantejat que aquest tipus d'ajuda és inútil si no forma part de tot un sistema de millores i que, per tant, per crear un nou programa (perquè el ProAgro, segons les pròpies normes publicades pel PP acaba l'any actual), sols s'ha de fer en un paquet complet, que inclogui els compromisos de tots els sectors. Hem plantejat que les ajudes s'han de concentrar en les vaqueries que necessiten invertir per ser viables, i que hi ha un llindar màxim de subvenció que no ha de ser superat, perquè els recursos són limitats i n'hem de treure el màxim rendiment. Les solucions que s'han aplicat fins ara resulten certament més fàcils, però són falses (han tancat 55 vaqueries durant els tres anys de vigència del programa!), i avui tots els lleters (productors i industrials) estan en una situació tant o més difícil com fa quatre anys! A més, el ProAgro va ser pagat íntegrament amb doblers manllevats als bancs, i ara el Govern ha de pagar tots els emprèstits subscrits. Entenem que una nova operació del mateix estil ens podria llevar de davant un problema temporalment, però seria enganar els pagesos, perquè no solucionaria la seva situació. Seguir amb aquesta espiral seria irresponsable i miop. L'actual equip polític de la Conselleria tendrà encerts i errors, però aspira que ningú no se senti enganat!

Som conscients que atacar d'arrel els problemes suposa riscs. Haurem de perjudicar certes situacions de monopoli, i certs interessos, perquè tots els pagesos saben que a la vegada que es tancaven explotacions, s'han fet molts de doblers amb l'especulació de quotes, amb la venda de semen i amb la venda de pinsos. I sabem que tocar certs interessos suposa atacs, i que els privilegiats troben mercenaris per defensar les seves posicions, entre els quals tenc la seguretat que no es troba el Sr. Font.

Per millorar la situació i les possibilitats de la producció de llet hi ha d'haver una implicació de tots, i el sector ha donat una passa històrica en acceptar constituir una organització intersectorial formal, un fòrum de debat i acord, en els estatuts de la qual la Conselleria ja fa feina. Hi haurà d'haver aportacions i esforços d'altres sectors, d'altres institucions, que ja hem començat a demanar. Anunciàrem ja que se sol·licitarà una compareixença parlamentària per tal de fer conèixer als diputats tota la informació del tema, i escoltar les propostes i aportacions que vulguin fer els grups parlamentaris, tant de la majoria com de l'oposició. No volem contribuir a la crispació, ni generar més inquietud de la que pugui existir, perquè si necessitam consens en el sector hem de mantenir un clima de consens polític. És evident que això no sols depèn de nosaltres, però també ho és que cada un, amb les seves accions, assumeix la seva responsabilitat. Tenc el gust d'haver trobat, dins la Conselleria, i fora d'ella, moltes persones disposades a dedicar tot el temps, els esforços i les hores que facin falta a millorar la situació, entre altres, la major part dels productors i dels industrials. Ells han pogut comprovar que tant jo com el meu equip els farem costat, amb dedicació i decisió i un objectiu clar: necessitam que el sector sigui rendible perquè sigui viable. I si algú en lloc de contribuir al procés es vol aprofitar del problema per treure el trist rèdit polític de desgastar l'adversari, allà ell amb la seva consciència... i amb els resultats que n'obtengui!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris