cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

Endeutats amb l'obra de Pere Sureda

Segurament l'art occidental és manco exigent que l'oriental "pensem especialment en l'art de la Xina i, sobretot, en el del Japó" quant a la necessitat de passar, l'artista o l'aprenent d'artista, per un llarg i rigorós procés d'aprenentatge, per tal de dominar les tècniques tradicionals abans d'amollar les regnes de la sensibilitat pròpia. Pere Sureda, ben curiosament, ens recorda "segurament per a gran escàndol de molts" que es pot escriure un text literari amb faltes d'ortografia tal com es pot realitzar una obra pictòrica amb errors de tècnica. Ens ho diu en un ben sincer text de 1959 que ara s'ha aprofitat per a obrir el petit recull de reproduccions que la Fundació Barceló ha editat amb motiu de l'exposició rememorativa que acaba d'inaugurar-se a les seves sales, tan avinents, del carrer de Sant Jaume.

L'esperit és el que compta, ens diu Pere Sureda. En el benentès que aquest esperit que compta no és una mera sensibilitat «interna», subjectiva, narcicista, ans alguna cosa que també es troba o es recolza en la mateixa poderosa realitat exterior. Un quadre ha de voler dir qualque cosa, reflectir o plasmar la profunditat de l'espai, les qualitats de la llum impalpable, la finor i l'esclat de la beutat. Com ens ha recordat recentment George Steiner, «la mà diu veritats i alegries que la llengua no pot dir». Bona part de l'obra de Pere Sureda és un argument convincent a favor d'aquesta superioritat de la mà pictòrica sobre el verb literari. Per exemple en alguns dels seus paisatges de sa Cabaneta, on va viure tants d'anys, com l'oli de Ca s'Eivissenca, i altres en petit format que m'han recordat "a misses dites, per descomptat" els de Morandi, amb l'obra del qual podríem també relacionar "sempre post festum" la força del d'Es Figueral (Marratxí), amb una gran clapa triangular de terra vermellenca que estructura o vertebra l'enquadrament.

Una vertadera obra mestra és l'oli de format vertical, 64 x 54, titulat tan exactament Contrallum, que és el millor exercici d'aquesta natura que un recorda haver vist mai, si no és en obres de l'art fotogràfic (naturalment, amb unes qualitats pictòriques negades a aquell). Una altra obra de qualitat excepcional és una petita taula, de 20 x 16, que duu el títol de Nin amb cèrcol, d'una gran delicadesa de colors, deliberadament a penes contrastats. També un Bosc des Frares (Valldemossa), de molt agosarada coloració, pràcticament irreproduïble. Encara em cal esmentar una sèrie de dibuixos i d'obres de tècnica mixta damunt paper, com un Paisatge amb olivera (Deià), de 1952; un retrat al llapis de la seva mare, Dona Pilar Montaner, també pintora d'obra que queda, o un dibuix a tinta i llapis d'un pillet descalç i espitrellat, de l'any 1938, amb la indicació Medalla Diputació 1948. C. Belles Arts. Sense oblidar una altra obra de tècnica mixta que tampoc no es pot reproduir, Sa Font des Molí, igualment d'una extraordinària delicadesa.

Recordant i afirmant tot el que l'art té d'atemporal "al costat i part damunt del que té de temporal", cal reclamar un millor reconeixement del valor d'aquesta obra de tan fina sensibilitat, ancorada sobretot en aquells anys quaranta tan provincians i tan influïts per la pintura aquí practicada abans del gens gloriós engronsament del 36. Vaig viure una mica la que segurament va esser l'època més gloriosa de l'artista, la dels esmentats anys quaranta (com a al·lot pucer consoci del Cercle de Belles Arts, quan encara estava instal·lat als baixos de la costa de Conquistador del Círculo) i també, molt després, la llarga temporada de les coses d'en Calafat a la premsa local, durant els seixanta i els setanta. Tenc la impressió que la societat mallorquina no va saber apreciar degudament el valor de la seva contribució. És possible que ell mateix no en fos plenament conscient, d'aquest valor, a causa de la seva modèstia i a l'altura i a la rigorosa exigència del seus ideals. En tot cas, el que em sembla indubtable és que la seva obra ens ha quedat, ens queda, i que estam en deute amb ella si tenim un mínim de sensibilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris