algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

A les dues bandes alhora: difícil

Ja fa un cert temps que assistim a l'intent de certs sectors dels partits centralistes (PP-PSOE) d'aconseguir el qualificatiu nacionalista. Deixant de banda si els intents responen a una convicció profunda (la majoria) o una simple estratègia electoral, que de les dues coses hi ha. El que més crida l'atenció és la versatilitat del concepte. Perquè, certament, hi ha una visió del nacionalisme com una cosa positiva, d'estima mesurada al que és propi, de defensa dels interessos del propi país, de millora de les condicions de vida del conjunt de la pròpia col·lectivitat, d'amor a la terra; és en aquest sentit que populars i socialistes poden protagonitzar una discussió sobre si el govern del seu color a Madrid ha invertit més o manco a les Balears. Ara bé, hi ha un altre sentit de nacionalisme, també emprat pels portaveus d'aquests partits i els seus tertulians, que és el sentit d'exclusió, de fanatisme, d'exacerbat, de totalitarisme, de Sèrbia i tota la pesca, el que intenta deslegitimar qualsevol opció política per la seva simple autodefinició com a nacionalista, com si de nacionalisme com de tot no n'hi hagués de bons i de nocius, o com si no tots els partits i els ciutadans no fossin nacionalistes. Això va quedar ben exemplificat al programa de Telenova dedicat a la qüestió, quan a l'entrevista va sortir una senyora que rebutjava els nacionalismes amb un argument totalment nacionalista que més o manco deia així: «a mi no m'agraden els nacionalismes, jo som espanyola i prou!». És a dir, afirmar-se tot dient: som mallorquí, som balear, o som català; és ser nacionalista i en el segon sentit això és lleig; però si en canvi es diu: som espanyol, això no és nacionalista; prodigis del llenguatge o majúscula confusió. Hi deu haver ben pocs ciutadans al món que no tenguin un àmbit nacional concret de fidelitat màxima, i això almanco des del segle XVIII, però n'hi ha que intenten amagar aquesta obvietat. Doncs bé, retornant al fil de la tesi que volia exposar, resulta que en el primer sentit positiu, hi ha gent popular i socialista que reclamen el seu nacionalisme balear, i això provoca una reflexió complicada. Perquè anam a pams, un milita o vota un partit polític per afinitat, és a dir, perquè el missatge d'aquesta força política és el que més se sembla a la pròpia ideologia, se produeix una similitud bastant gran entre l'ideari del partit i del votant o afiliat. Clar, si un defensa el màxim autogovern per Balears, si un defensa que la seva nació són les Balears, si un vol ser solidari però podent establir el grau d'aquest transvasament econòmic, si un vol una policia autonòmica, si un vol un règim econòmic i fiscal de bon de veres que resolgui el problema de la insularitat, si un vol que la llengua i cultura catalana no desapareixin o siguin folkloritzades; si un té tot això com a ideari, li serà difícil ser d'un partit estatal per la simple raó que la diferència entre el propi ideari i l'ideari del partit no és substancial. Consti que crec sincerament que hi ha nacionalistes balears dins el PSOE i dins el PP; tanmateix, pens que l'eina política de transformació que han triat no serveix a fites tan cabdals pels nacionalistes sense estat com les enumerades. Voler defensar una causa estant a les files contràries resulta impossible. Qui ha retallat la reforma del nostre Estatut, o del nostre Règim Econòmic Especial, o qui ens vol deixar sense poder policial, o qui va fer la LOAPA, o qui posa pals a les rodes a la normalització, són el PP i el PSOE. Evidentment, que han fet escoles o que han fet inversions, però el problema és previ, és la creença que és indiferent si això es fa des de Madrid o des de Palma, i no ho és d'indiferent; si el poder roman a Madrid, avui en poden fer i demà no, si el poder per fer aquestes inversions roman a Palma avui es faran escoles i demà hospitals, o es donaran a fons de solidaritat, però la decisió serà nostra i no imposada. És una qüestió de creure que les Balears tenen un poder primari irrenunciable, o creure que som un plat de tercera i de via lenta. Si creim de veres que això és irrenunciable: com podem pertànyer a un partit que ens vol de tercera?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris