nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

El mur encara no ha caigut

No corren bons temps per a la tolerància. Després dels desastres d'aquest estiu a Terrassa, ara Fuerteventura. El passat divendres una dotzena de joves va irrompre en un centre d'acollida de menors d'aquesta illa i feriren cinc al·lots nord-africans amb pals, pedres i ganivets. Tot això passava pocs dies després que el senador del Partit Popular de Fuerteventura fes unes declaracions en les que reclamava el retorn de la «legió» a l'illa per tal de «treure a coces» els immigrants que arriben amb pateres a les Illes Canàries. Després dels fets de divendres, aquest senyor no tan sols no rectifica sinó que, a més, diu que hi ha d'haver un major control per evitar les «provocacions» dels immigrants. Ufff. Em deman si la nova llei sobre cans perillosos inclourà un apartat dedicat a aquest senador del PP. Molt més al nord, a la nostra capital Berlín, amb permís de Palma i Madrid, ahir es commemorava el desè aniversari de la caiguda del mur. Per celebrar-ho hi ha anat el pare de la Perestroika, Mijaíl Gorbatxov; el pare del major indocumentat dels Estats Units que vol ser candidat a la presidència d'aquest país pel partit republicà, George Bush; i el que semblava el pare de l'Aznar cada pic que se trobaven i tenien tan bona química, Helmuth Kohl. Tots tres s'han fet unes fotos molt guapes i històriques per donar-se l'enhorabona pel final de la guerra freda, un final al qual van contribuir de manera decisiva. Mentrestant, al sud, un altre mur continua separant-nos de la provocació en la qual incorren els miserables de la terra: existir. Existir per pertorbar les nostres còmodes i capitalistes existències, en un sistema que tothom afirma a dir que és el «millor dels pitjors», en un món que continua donant l'esquena als 70 morts per la fam que hi ha cada minut. Hi ha mil ONGs treballant en el tema, els governs de tot el món tenen plans per ajudar-los... tots tenim les més bones intencions de cara als nostres amics del sud. Però aquesta Europa de la unitat, de l'Euro i la desaparició de les fronteres, no té cap intenció de facilitar-los l'entrada al nostre món. I si vénen, si aconsegueixen traspassar el mur (alguns en diuen tanca, però és un mur) que Europa ha posat al sud d'Espanya, que es preparin per convertir-se en pou on van a parar totes les culpes.

Un amic em comentava aquest cap de setmana que hi ha pobles on quasi no hi ha famílies xuetones (entenent «família xuetona» com aquella que té l'orgull de tenir un dels quinze llinatges marcats per la nostra societat com a xuetons. Segons l'obra de Pere Bonnín Sangre Judía, de llinatges descendents de jueus a les Balears n'hi ha més de dos-cents. Jo, sense anar més lluny, els hi tenc tots dos, és a dir, som xuetó en estereo. Vostè és possible que també). La raó per la qual a aquests pobles no hi ha Fortezas, Valls o Segures és que fins al segle passat, quan arribava una família dels 15 i s'establia al poble, a la nit un grup de persones anava a tapiar-los la porta de ca seva, els feien un minimur semblant al de Berlín o al de Melilla. Llavors, la família sencera no tenia més remei que marxar. Fa vergonyeta, eh? Idò me pareix que en el futur immediat tendrem moltes oportunitats per arreglar les ficades de pota dels nostres avantpassats skinheads. Els treballadors d'origen nord-africà que vénen a les Balears a fer les feines que nosaltres no volem, cada pic són més. Que trobin un segon ca seva és la nostra responsabilitat. I al primer que demani que torni la «legión» que l'enviïn en un avió directe a Wad Madani, al cor del Sudan, un país on la desnutrició infantil supera el 31%, on els infants que queden cecs per falta de vitamines abans de morir són milers. Uns nins que continuen morint rere el mur que els hem posat els europeus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris