cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Quadern de viatge (XII)

Dimarts, 2. Convidat per l'escriptor Antoni Serra, amic antic de quan traficava amb llibres, propis i impropis, en el soterrani d'una inexistent llibreria situada just davant el quarter general dels comissaris de l'art i l'estètica de la Mallorca assotada per una epidèmia de vases daurades de pam amb continguts estantissos, assistesc a la taula rodona que, dins el cicle «Canvi de mil·lenni: la literatura catalana a debat», pretén analitzar la situació de la poesia catalana en l'actualitat i, alhora, especular a l'entorn del seu futur més immediat. Hi participam Bartomeu Fiol, Jaume Pomar, Miquel López Crespí, Antoni Xumet i jo mateix. Antoni Serra fa de moderador suplent, davant l'absència del titular, Manel Claudi Santos, afectat d'un grip, i el públic assistent fa de públic assistent, amb poc menys de mitja entrada, tot i que els presents hi són molt presents.

El moderador fa una breu presentació del personal assegut a l'estrada, o sigui dels poetes. Els poetes fan una introducció més o manco breu i s'estableix un diàleg amb els concurrents, que plantegen algunes interessants qüestions que no tenen resposta i d'altres que en tenen tantes com persones les vulguin contestar. Les meves conclusions, personals i intransferibles, són: els poetes mallorquins, els escriptors mallorquins en general, tret d'algunes excepcions, s'han errat en dos aspectes fonamentals. D'una banda, en la seva involuntària ubicació física geogràfica. No ajuda gaire en la difusió de les seves obres viure en la perifèria del les perifèries, allunyats dels centres de poder editorials i dels nuclis de poder lector concentrat. D'altra, potser un error ben voluntari en l'elecció ens ha fet equivocar de literatura. O aquesta literatura ha malencertat la seva tria d'autors. Pel que fa a la poesia com a gènere literari, sembla ser que, malgrat les dificultats respiratòries i la precària salut general que pateix, el diagnòstic és que sobreviurà el canvi de mil·lenni. Això no obstant, haurem d'acceptar, com diu mestre Brossa, que «la poesia no és un art exclusiu de la literatura», que no només els llibres contenen poesia, sinó que aquesta s'ha expandit vers altres mitjans i altres llenguatges.

Dijous, 4. Observ amb preocupació que, mentre els mestres d'obres són en perill d'extinció, augmenta vertiginosament el nombre d'empreses de construcció. Pertot arreu veig vehicles que s'identifiquen com a propietat d'empreses constructores, pintats amb colors institucionals i anagrames corporatius, amb poc gust i menys imaginació, tot sigui dit. Malgrat no sigui un problema exclusiu d'aquesta professió, en la meva opinió confirma el triomf definitiu del nyarro sobre l'aprenentatge. L'actual abundància de feina en el sector permet que qualsevol peó que sap pastar amb les proporcions adequades o qualsevol obrer que sap col·locar un mitjà damunt l'altre i fer una paret recte, vulgui, ben lícitament, això sí, independitzar-se i constituir una empresa. Ell mateix, dos cuanyats i un nebot són l'empresa. La meva impressió és que, tard o d'hora, hi haurà un esclafit, un pet descomunal que ens omplirà de ciment i, com passa cíclicament, una garbellada tornarà a posar les coses en el seu lloc exacte.

Divendres, 5 - D'un curset sobre aspectes relacionats amb la meva professió, trec una sentència que dóna peu a diverses lectures: «Les creences falses poden generar, i sovint generen, realitats vertaderes».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris