algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

La irresponsable miopia política del conseller Mayol

Un dels pecats més greus que podem cometre els dirigents polítics és negar l'evidència simplement perquè ens sembla que així la realitat serà més mengívola; o bé renegar de les virtuts d'una determinada política pel simple fet que aquesta ve del camp «contrari». A aquesta irresponsable actitud "molt estesa, per cert" uns li diuen fer política, mentre que altres, com és el meu cas, ho consideram més bé com el fruit d'un sectarisme impropi de les societats modernes i lliures.

La postura del conseller d'Agricultura, Joan Mayol, per exemple, davant el tema de la ramaderia illenca i dels seus greus problemes, és una prova més de com l'arrogància i el ressentiment de certs membres de l'actual govern envers altres forces polítiques, poden acabar fent malbé una tasca d'anys intentant salvar de la desfeta el malmenat sector lleter balear. En aquest sentit, la insistència per esborrar, d'una manotada, qualsevol rastre de la política agrària i ramadera duita a terme pel Partit Popular durant quatre legislatures seria fins a un cert punt legítima, però que aquesta pretensió estigui degenerant en deliris tan absurds con les darreres iniciatives del senyor Mayol, demostra ben a les clares que no hi ha un projecte clar, dins aquest govern, pel que fa al sector primari illenc; un projecte seriós, és clar, que vagi mès enllà de frases grandiloqüents per a consum intern del mateix govern i dels partits que li donen suport. Si l'Honorable Conseller d'Agricultura s'interessàs veritablement pel futur del sector ramader de la nostra comunitat, s'ho pensaria dues vegades abans de despatxar el Pro-Agro com «la desvergonyida manera que tingué la dreta de repartir doblers amb fins electorals». Si els coneixements que el senyor Mayol té de la pagesia anassin més enfora d'un voluntarisme clarament ignorant de la realitat social a fora vila, sabria que fou precisament el Pro-Agro l'eina normativa que, en uns moments gairebé dramàtics per a la ramaderia illenca, proporcionà una mica d'oxigen als ramaders que no es resignaven a acceptar que la seva activitat acabés per extingir-se. Fou la feina decidida d'un grapat de tècnics de la Conselleria d'Agricultura, amb el suport decidit del seu aleshores titular, Josep Juan Cardona i l'impuls entusiasta del llavors president del Govern, Jaume Matas, que donà com a fruit aquest instrument d'ajudes a la millora de les instal·lacions lleteres balears, un instrument minuciosament elaborat des del punt de vista tecnicojurídic, per tal de no incórrer en cap incompatibilitat respecte a les directrius comunitàries pel que fa a ajudes al sector primari. La pretensió del conseller per carregar-se el Pro-Agro no respon, per tant, a cap criteri objectiu: neix més aviat de l'obssessió quasi malaltisa de certs membres d'aquest executiu per fer taula rasa del legat normatiu de setze anys de govern del Partit Popular. I això és, a més d'un pèrdua de temps, un error polític, perquè deixa ben clar als ulls dels ciutadans illencs que aquest govern no ha arribat al poder per millorar res, sinó per fer oposició a l'oposició, fent palesa així la seva profunda pobresa programàtica i l'escassa talla política dels seus cappares.

Si l'Honorable Senyor Mayol vol redissenyar un sector lleter illenc realment viable, que ho faci, i que ho faci prest si pot ésser. Però que mentrestant no condemni a tot un grapat de ramaders a veure com cada dia que passa la seva situació empitjora i, a més, han de romandre engrunats dins una espera passiva, mentre 1.300 milions de pessetes del Pro-Agro se'n van en orris per l'absurda fixació d'alguns il·luminats contra tot el que fa olor de PP. Que el senyor Mayol faci un altre programa d'ajudes al sector lleter i que el bategi com ell vulgui, si així satisfà la seva egolatria, però que sota cap concepte no condemni a tot un sector lleter "qualificat d'estratègic ni més ni menys que per Ramon Orfila, un dels companys ideològics del conseller" a morir a poc a poc i sense poder cercar remeis, mentre ell exhibeix com a eix de la seva erràtica política, un dia sí i l'altre també, el més destructiu i irresponsable dels sectarismes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris