cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
17°

Coalicions i eleccions

Les darreres setmanes s'ha pogut veure un gran desplegament d'estudis pretesament científics per intentar demostrar l'existència d'un vot «útil» i d'un vot «inútil». Ha passat aquí amb alguns defensors de la coalició PSM-UM que la veien només com una pura qüestió instrumental per veure d'aconseguir un diputat. També ha passat a la Catalunya postelectoral, on des dels entorns socialistes es critica IC per no haver anat amb ells també a Barcelona i, sobretot, s'ataca la formació anguitista catalana per haver-s'hi presentat; dues circumstàncies que haurien provocat, diuen, que el PSC s'hagi quedat 2 diputats per sota de la coalició consevadora nacionalista i no 2 per damunt, que hauria estat el resultat d'una unió completa de tot el progressisme no nacionalista. I també ha passat a Madrid, quan la setmana passada, i ara des de la direcció del PSOE, s'ha sentit com s'instava les bases d'IU a votar els socialistes, sobretot en unes determinades circumscripcions on segons el PSOE la «dispersió del vot progresista afavoriria el PP, tant a cada una d'aquestes províncies com, per l'acumulat d'escons, a tot Espanya.

Evidentment, cada un mira les coses com més li convé. Però aquestes reduccions de la vida política a qüestions purament numericoelectorals són perilloses perquè duites a l'extrem, i s'hi duen, resulta que només és útil el vot al partit que obté representació o poder. De fet, hi ha molta gent que pensa així. Però no és així: els partits responen a un projecte ideològic i tenen uns objectius polítics a desenvolupar. Els presenten als electors i aquests decideixen. En això consisteix el joc. Uns aconsegueixen representació. D'altres, a més, en tenen tanta que poden governar. I d'altres, es queden sense representació. Però tots els vots són útils per igual, perquè la utilitat no la determina el partit sinó el votant. No hi ha cap dret a obtenir representanció ni a guanyar. El dret és a participar. Cada votant triarà el partit que vulgui, i cada partit farà allò que més li convengui per atreure votants. Uns aniran en coalició i d'altres no. Però tan legítima és una cosa com l'altra. Presentar estudis o informes pretesament asèptics que volen introduir en la vida política criteris d'autoritat numericoelectoral o acadèmica, és absurd. La política no és reduïble a criteris objectius, afortunadament. El sistema electoral és el que és, i si no agrada que es digui i per ventura es podria canviar, si aquells que així pensen tenen la majoria política que els ho permet. Però plantejar-se la política com si es tractàs de veritats objectives reduïbles a estudis numericoelectorals que haurien de determinar l'actuació dels partits no té cap sentit. Cada partit fa el que troba que ha de fer, se'ns presenta amb l'oferta que vol, i els votants triam. És així de senzill.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris