nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

A l'amic Joan Carrero: un premi Nobel per la Pau merescut

Recordo un vespre d'hivern de fa molts anys, un grup de gent acomiadàvem el Joan, que fugia d'Espanya per ser objector de consciència. Deu fer uns 25 anys, la reunió es feia als baixos dels locals del Secretariat de Missions del carrer del Sol de Ciutat.

Els anys han transcorregut molt ràpidament i els esdeveniments que han marcat la història del nostre planeta, del nostre País i de la nostra Comunitat han estat múltiples i de gran intensitat. La vida d'en Joan Carrrero transcorre amb una actitud que ha combinat dos elements aparentment no conciliables: Compromís / contemplació. Compromís amb les seves idees, compromís amb el seu entorn, compromís amb els més febles de la terra... i al mateix temps, compromís amb l'exercici de la seva espiritualitat. Tot això des d'un petit lloc de Mallorca, Estellencs, als peus d'una muntanya, amb un grapat d'amics i un instrument d'acció: La Fundació s'Olivar d'Estellencs.

La seva trobada amb la comunitat no-violència de l'Arca i amb en Lanza del Vasto, el deixeble europeu de Gandhi, marcarà de manera permanent la seva vida, ja que és allà a on coneix la seva companya, na Susana Volosín (persona a la que tenc en gran estima). Després Argentina, estades al Japó i una vida de servei i pregària el condueixen al seu compromís a favor de les poblacions civils de Ruanda, Burundi i la R.D. del Congo.

Hi ha aspectes desconeguts de la tasca d'en Joan Carrero, com la seva col·laboració amb les tasques de pacificació d'Euskadi amb el seu gran amic Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau. Per tot això, la seva feina ha estat reconeguda per diverses institucions de caràcter internacional.

Jo, però voldria destacar del meu coneixement de la persona, la seva personalitat tranquil·la, la seva abraçada profunda i sincera, la seva paraula de pau però decidida... i un es pregunta què succeeix amb una societat com la mallorquina, que viu tant d'esquena als valors que en Joan Carrero representa, una societat preocupada per discutir si és necessari per al futur econòmic de la nostra terra que l'Eurocopa de futbol tengui una seu a Mallorca. Quin problema, senyors! Jo desig que la NOSTRA TERRA sigui coneguda per tenir un NOBEL de la PAU, perquè som una terra acollidora, solidària amb la seva gent i els de fora, i atenta a l'esdevenir de la història. No puc xerrar d'en Joan sense fer referència a una persona, que pens que té a veure amb tot aquest procés: en Miquel Suau (l'ermità bord), un àngel que podem trobar a Estellencs sempre a prop d'en Joan i na Susana i de tot aquell que en qualque moment de la seva vida ha tingut la sort de conèixer-lo.

No vull acabar sense fer una CRIDA a tots els mallorquins: persones, entitats i organitzacions, perquè recolzin una candidatura molt merescuda i que qui vulgui conèixer la realitat i els fets pot fer dues coses, atracar-se a la Fundació s'Olivar i Estellencs i/o obrir les següents pàgines web www.pangea.org/olivar i www.minorisa.es/inshuti.

Punt i final amb el lema de la Fundació s'Olivar: «Somiar i construir un món més fratern en un entorn més habitable». Als bons amics de la Fundació... Una forta abraçada, Pare Miquel.

Enric Molina i Soler. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris