algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El Sàhara, Txetxènia...

Assegut davant l'immens espai en blanc que m'ofereix l'article d'opinió, em planteig que, per ventura m'agradaria parlar de Palma, fer-li un article entre líric i apocalíptic, parlar del seu caos circulatori, de les obres sense cap ni peus i de la mort, cada dia dels comerços petits i modests que li donen vida. I tot seguit pens que potser estaria bé parlar de l'encertada moratòria de grans superfícies comercials promoguda pel Govern, i ja que hi som parlar dels 100 dies que ha complit aquest govern nou i Antich, de les seves llums, que amb poc més de tres mesos ja n'hi ha, i de les seves ombres (basta anar a la seva primera acció com a president que va consistir a canviar el programa de presa de possessió per anar a retre pleitesia al rei Borbó). Potser m'hauria estimat més fer un article dient que no s'entén com encara avui es pot jutjar insubmisos, com el cas d'en Jordi Avellà, que va ser jutjat per la Sala Segona de l'Audiència Provincial (sala en la qual un dels tres magistrats és militar de carrera)...

Uns articles que haurien pogut ser i no seran, perquè crec que avui, cal parlar de dues injustícies, de dues grans agressions que estan patint avui mateix dos pobles que lluiten per mantenir la seva identitat i per assolir la seva llibertat: Txetxènia i el Sàhara.

El primer d'ells, Txetxènia, està patint una autèntica «guerra» d'extermini. Bombardejos massius i indiscriminats, uns 200.000 refugiats (que és la meitat de la població d'aquesta república caucàsica) i la decisió ferma de l'exèrcit rus, impulsat per un sentiment de venjança a causa d'haver perdut la guerra de fa quatre anys, de fer desaparèixer tot un poble. Un sentiment que sembla ser que és compartit per bona part de la població russa i, sobretot, dels creadors d'opinió, que allà també fan tertúlies televisives i en alguna d'aquestes s'ha arribat a suggerir el llançament d'una bomba atòmica damunt Txetxènia. Una tragèdia comparable a la de Kosovo i que demostra que hi ha diverses rasadores per mesurar cada conflicte.

Un altre dels pobles que lluita per la seva dignitat i supervivència com a tal és el poble saharaià. Un poble que té plantejat el seu conflicte, des de fa molts anys en clau democràtica, que després d'haver vist com s'ha ajornat en diferents ocasions el referèndum d'autodeterminació, i que el govern marroquí ha intentat fer totes quantes mangarrufes ha pogut amb el cens electoral, ara veu com l'ONU, aquesta mateixa organització que té tanta habilitat per mirar cap a un altre costat quan la cosa no l'interessa, es planteja una altra vegada ajornar quasi un any el referèndum.

Pens que podem parlar tot el que faci falta del nostre president i del seu rei, dels nostres petits comerços i de les seves grans superfícies, dels nostres insubmisos i dels seus jutges, de la nostra ciutat i els seus embussos, però cal tenir present i pressionar allà on puguem, perquè aquests dos pobles, com altres (estic pensant en el Kurdistan, en Palestina...) puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació d'una manera pacífica i democràtica.

Algun dia també ens tocarà a nosaltres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris