cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

El sacrilegi

A Barcelona i a Madrid s'ha escampat l'alarma i es desenvolupa una veritable síndrome xinesa. Aquí encara no sabem si passa o no, perquè les coses arriben una mica tard, sobretot si són bones "que no és el cas. Moltes vegades, fins i tot no arriben, només hi repercuteixen. D'altres vegades, ni això. Bé, deixem-ho anar, perquè pareix que sempre donam voltes a la mateixa era. Sembla, idò, que a molts de barcelonesos i madrilenys se'ls encalenteix la sang perquè hi ha xinesos que escuren les màquines escurabutxaques i que ho fan sense violència, se suposa que emprant poders tecnològics altament sofisticats. N'hi ha que parlen de rellotges que podrien llegir l'interior d'aquestes màquines. D'altres asseguren que, en lloc de rellotges, empren telèfons portàtils. Hi ha una pel·lícula titulada, crec recordar, El hombre con rayos X en los ojos, amb Ray Milland, en la qual es conta una història semblant. El truc, en aquell cas, era el que revela el títol, ja d'entrada. Tenir raigs X als ulls o qualsevol altre sistema d'accedir al coneixement del que passa a les màquines que vomiten doblers és una aspiració molt estesa en la vida moderna. Seria més rendible que la cadena Sol, posem per cas. Però la història que ara mateix altera els ànims de madrilenys i barcelonins és molt especial, perquè les persones dotades d'aquests poders màgics, d'aquesta alquímia ombrívola de bar de barriada, són els xinesos, i tot plegat fa que es visqui com una amenaça molt més immediata i palpable que no la que es detectava en moltes pel·lícules "James Bond, per començar" que ubicaven el perill de la destrucció del món dels bons, o sia, nosaltres, en l'Orient, i més concretament la Xina. Totes aquelles pel·lícules no crec que creassin gens de sentiment antixinès, perquè la realitat física dels xinesos ens ha estat sempre simpàtica. Si de cas hi ha aires de racisme amb les relacions amb els xinesos, aquest aire és el que impulsa acudits, caricatures, però sempre en un to més amable que no vexatori, com sol passar amb els negres "o els jueus, fins i tot els moros. No, els xinesos sempre ens han estat simpàtics, i això que les activitats de les seves màfies no poden despertar cap simpatia; posen carn de gallina, escarrufen. Així i tot, sembla com si no anàs amb ells, vull dir amb cap d'ells. Però això que hagin trobat la fórmula màgica per buidar les maquinetes pot ser molt més greu, per al prestigi dels xinesos, que tota la maquinària política creada per Mao, que la barbàrie de la revolució cultural, que tot l'inventari dels turments ideats a la Xina. S'han equivocat, els xinesos, en aquesta estratègia en la lluita per a la supervivència, en la qual són mestres indiscutibles. S'han equivocat perquè no han tengut en compte que les maquinetes són molt més que allò que semblen, no hi han sabut veure la naturalesa mística de les coses. I, per tant, han atemptat contra un símbol religiós d'un valor incomparable. Els ho faran passar malament. Algú els hauria d'informar que no es pot atemptar contra símbols sagrats: és un sacrilegi, i axò desperta les ires més primigènies dels humans. Que vagin vius.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris