algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Les estrelles i la pena de mort

És dimarts i acab de llegir una entrevista magnífica, amb el senyor Martin Rees, a la darrera pàgina de La Vanguardia. El professor Rees és nord-americà, encara que sembla que va poder superar aquest handicap inicial i actualment passa per ésser un dels científics més prestigiosos de Cambridge. M'aprés a dir que és astrònom i que, com la majoria de científics que estudien l'origen de la vida, disposa d'arguments per aconseguir que ens adonem de la petitesa i de la trivialitat de l'existència pròpia. Ens diu coses que devaluen la quotidianitat. L'univers té entre dotze mil i tretze mil milions d'anys, i al sol li'n resten uns cinc mil milions d'incandescència. De mica en mica, aquest, s'anirà refredant, i es refredaran les estrelles, de manera que tot plegat esdevindrà un enorme forat negre. Aleshores, el planeta Terra serà una part minúscula d'aquest esvoranc, i de la història col·lectiva i de les històries personals dels que l'han habitat no en quedarà ni rastre. Quan els científics com el professor Rees ens parlen d'allò que coneixen, amb un llenguatge de conte de fades, la imatge de la persona, convertida, massa sovint, en reietó, esdevé ridícula. Serà pel fet que és més caricaturitzable el poder que la misèria, la supèrbia que la humilitat. Els humans som pols d'estrella, heus ací la conclusió a què s'arriba quan un astrònom mira l'univers a través del telescopi. Jo no vull ni pensar com ens deu veure a nosaltres, les persones, un savi com el senyor Rees, acostumat a escrutar la immensitat. Ni quina lectura en deu fer, de la història. Si nosaltres som pols d'estrella, tot allò que constitueix el cosmos moral de les cultures a través del temps i que forja els nostres sentiments queda reduït a una anècdota destinada a embellir aquest miracle anomenat vida. El dimarts mateix que el senyor Martin Rees s'explicava entorn a les grans coordenades que regulen el temps i l'espai, els set jutges del Tribunal Suprem de Florida es reunien per veure si concedien l'oportunitat d'un altre judici a José Joaquín Martínez, condemnat a mort ara fa dos anys. Si se'ls contempla a través del telescopi del senyor Rees, aquests juristes que apliquen la justícia del país més poderós del món, no són altra cosa més que pols d'estrella. I als ulls d'altres humans, entre els quals reclam el dret a figurar, no arriben ni a això. En canvi tenen, en les seves mans, la facultat de disposar de la vida d'un home jove, i una llarga experiència a socarrar, penjar o adormir amb xeringa una pila de reus, preferentment negres i hispans. Tanta porqueria moral em fastigueja. Però allò que alhora em fa sentir rebel per convicció ètica i em palesa la meva insignificança més enllà de les paraules del senyor Rees, és el convenciment que si qualque ull poderós i savi "de Déu, per exemple", mira pel telescopi, no veurà res més que pols d'estrelles. Així que a partir d'Adam i Eva se'ns ha creat per a perdre. És una mala passada. Mai no se'ns compensarà del dolor que ens han provocat l'estultícia dels poderosos i el despotisme dels moralistes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris