algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
13°

Anar de compres

La segona gran decisió del Govern de Progrés, després de les mesures urbanístiques, ha estat l'aprovació d'una moratòria que congela la posada en funcionament de grans superfícies comercials. Aquesta iniciativa no prejutja el futur, si bé és indicativa d'una tendència a evitar-ne l'establiment. Doncs bé, aquesta moratòria no deixa de convidar a la reflexió. Perquè, per una banda, és evident que una de les funcions dels governs democràtics de final de segle és lluitar contra les posicions dominants al mercat de determinades empreses, el lliure mercat suposa l'existència de diverses empreses que competeixen en règim d'igualtat per un mateix bocí del pastís, si aquesta competència no es dóna, perquè una firma controla tota l'oferta d'un sector, aleshores, es produeix una deficiència que cal corregir. A més a més, també és cert que s'ha comprovat que la instal·lació de grans superfícies té uns efectes nocius, humanament i econòmicament, ja que pot conduir al tancament de molts petits negocis que es veuen abocats a la desaparició. Ara bé, per una altra banda, resulta que la societat s'ha transformat profundament en diversos sentits. En un primer sentit, perquè la incorporació de la dona al treball modifica els hàbits de compra. En un segon sentit, perquè anar de compres ja no té una simple finalitat d'adquirir un objecte que necessitam, sinó que ha passat a formar part del nostre temps de lleure, de fet, passejar per les botigues constitueix una de les activitats més practicades durant els períodes que no feim feina. I en tercer sentit, perquè hi ha persones que ho volen comprar tot d'una tongada. I tot això es materialitza en un desig del consumidor de gaudir d'horaris comercials amplis i de dies festius amb els comerços oberts, com també d'una oferta àmplia. És a dir, la gent pot comprar quan no està treballant; i la gent no està treballant o quan ha acabat la seva jornada o quan té festa; i aquesta obvietat trasbalsa els hàbits tradicionals, obligant a una adaptació o a una actuació política que intenti reconduir la tendència. I clar, la pregunta que hem neguiteja és: fins a quin punt els governs poden anar en contra del mercat? És sostenible un model basat en tradicions avui inexistents? I si això hi afegim que bona part del nostre petit i mitjà comerç se situa en zones costaneres amb molta activitat durant sis mesos, i amb molta poca durant els altres sis mesos, arribarem a un panorama no gens senzill. Sentia per la ràdio el cas d'un senyor de Barcelona, crec que tenia una botiga de queviures, que obria de les sis a les onze del vespre, i per un motiu ben fàcil, l'experiència li deia que aquesta era la franja horària en què els veïns de la seva barriada podien anar a comprar. Els exemples es podrien multiplicar, apareixen a les nostres ciutats botigues que venen diaris, revistes, begudes, material divers, i que tenen la paradeta aixecada tot el dia i tots els dies; les botigues de les benzineres no són més que una nova opció dins la tendència indicada. No critic la moratòria, simplement volia expressar els dubtes que hem provoca, dubtes que no són tan relacionats amb la destrucció del petit comerç, sobretot als pobles, i amb la posició dominant que cal evitar de les grans superfícies; sinó que més aviat són dubtes sobre allò que indica una falta d'iniciativa política i empresarial (i en certa mesura cultural) per afrontar el replantejament dels hàbits consumistes de la societat. Podem dir als nostres comerciants que agafam la bandera de la impossibilitat de posicions dominants o destructives del teixit tradicional, ara bé, algú haurà d'agafar la bandera de la reestructuració, d'ampliar o canviar horaris, de fer feina els festius (si no tots, sí uns quants); algú haurà de dir que l'especialització, la qualitat i el bon tracte als clients són condicions per mantenir-se al mercat. Ja dic que tot són dubtes, per tant, benvinguda sigui la moratòria si ens serveix per repensar un sector tan important per les Balears. Aturar i repensar són les maneres d'actuar de les persones intel·ligents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris