muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

L'insubmís campió

Oe, oe, oeeeee, Crivillé, Crivillé! Emili, Emili, Emili! Servià, Servià, Servià! Àlex Crivillé i Emili Alzamora han guanyat dos campionats mundials de motociclisme (500 i 125 cc) i el pilot de Fórmula 1, Oriol Servià, s'ha proclamat campió de la fórmula Indy Lights d'automobilisme nord-americana. I tot en la mateixa setmana! A Catalunya estan pensant canviar la lletra dels Segadors: «Bon cop de gas, bon cop de gas...!». Estan d'enhorabona, sí senyor. Ara bé, jo incorporaria una clàusula al premi que obligàs els guanyadors a fer un o dos anys de voluntariat viatjant per tot el món. Els objectius dels campions serien dos: intentar convèncer la gent, motoristes i automobilistes, que no corri tant per la carretera i que facin més ús del transport públic per evitar la contaminació del planeta i l'augment del forat de la capa d'ozó. Ja veig i sent l'Àlex Crivillé fent una de les seves conferències enfundat en un mono amb anuncis de Repsol i Fortuna: «Sí, amics meus. Els cotxes i les motos maten 45.000 persones cada any a les carreteres i autopistes d'Europa. I això no és tot: un milió i mig de persones queden greument ferides. I quan dic greument ferides també em referesc a tots aquells que a causa d'un accident hauran de passar tota la seva vida asseguts a una cadira de rodes amb lesions medul·lars o cerebrals. Perquè us faceu una idea de com en són de grans aquestes xifres, a la guerra de Kósovo van morir 13.000 persones per les matances ètniques que van fer els serbis i les bombes que va tirar l'OTAN. 65 humans perden la vida cada hora per culpa dels accidents de trànsit a tot el planeta i una d'elles ho fa a Espanya. Ja sé que jo em guany la vida muntat en una moto a 300 quilòmetres per hora, però ho faig en un circuit tancat. Sí, d'acord, molts joves m'imiten, m'agafen com a model i, com que no poden accedir a un d'aquests circuits, van a 200 per la carretera. Sí, ja ho sé, estic patrocinat per una de les empreses més contaminants del planeta i el canvi climàtic acabarà per ofegar-nos. Només em faltava dur propaganda d'una de les altres coses que més mata a la terra: el tabac. Val, molt bé! Però estic aquí, no? Fent aquesta conferència per veure si entre tots ho podem arreglar. Collons, jo només volia guanyar doblers i ser famós...!». Pobre Crivi, no n'hi ha per tant. Si és un ídol és per qualque cosa. No passa el mateix amb Jordi Avellá, l'insubmís que ahir varen jutjar a Palma. Ell no és un ídol de masses, però molts l'admiram. D'aquí uns anys segur que aquest reconeixement serà més unànime, és a dir, institucional. En Jordi ahir s'enfrontava als jutjats a 10 anys d'inhabilitació i mig milió de pessetes per oposar-se a l'existència dels exèrcits i per no voler fer feina de franc per l'Estat perquè havia aconseguit un miracle per a un jove de 20 anys: una feina estable. D'aquí uns anys, la nostra societat reconeixerà els insubmisos com autèntics herois d'una època que toca a la seva fi de la mateixa manera que des del començament de la democràcia es reconeix a la gent que va lluitar contra el franquisme. La lògica i la raó moltes vegades també acaben pujant al pòdium.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris