algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

Telèfon i alfabetització

La tecnologia a l'abast d'una comunitat és un dels indicadors principals de quin és el llindar del que es pot considerar com alfabetització en el context d'aquesta comunitat, ja que algunes de les formes de la tecnologia, especialment la domèstica, requereixen de l'usuari habitual coneixements i destreses que, sense la presència d'aquesta tecnologia, no serien necessàries. No han estat poques les vegades que, quan alguns dels meus interlocutors han escoltat aquesta afirmació, han arrufat el nas, tot indicant un desacord pregon amb el que estava dient. Sempre que m'he trobat en aquesta situació he fet servir els mateixos arguments, i que no són d'altres que recordar el que va significar, per a la gran quantitat de persones que encara no sabien llegir ni escriure, el pas del sistema telefònic manual, amb centraletes i operadors humans, a les centrals automàtiques i que va tenir lloc si la memòria no em traeix, a la part forana, cap al final de la dècada dels 60, ara fa una trentena d'anys. Un bon dia va esdevenir que havien afegit una roda amb números a aquell aparell que alguns privilegiats tenien a ca seva i aquesta modernitat va significar un canvi profund en la forma que es feia servir ja que, fins aleshores, per poder parlar amb algú n'hi havia prou amb aixecar l'auricular i esperar que una veu de l'altre costat demanàs amb qui es volia parlar. La resposta de l'usuari podia ser de tres castes diferents: a) el número que identificava l'abonat; b) el nom i cognom de l'abonat, i c) l'àlies (malnom) de l'abonat. En qualsevol de les tres opcions, habitualment, l'usuari acabava parlant amb qui volia i això era tot. L'aparició d'aquella rodeta va eliminar les opcions b) i c), ja que per poder establir la comunicació amb un altre abonat ara calia saber el número que l'identificava. En el cas de no saber aquest número sempre quedava el recurs de consultar un llibre, de lletra molt petita, que duia un caramull de noms i els números de telèfon que els pertocava. Si no sabies llegir, cosa que era freqüent entre la població adulta de l'època, o no sabies el nom cristià de l'abonat, ja que també era molt freqüent en els pobles identificar els teus veïns amb els àlies de tota la vida, aleshores la tasca de parlar per telèfon, que abans era molt simple, esdevenia impossible.

Tanmateix, la magnitud de la catàstrofe no va ser gaire considerable ja que el telèfon era un article de luxe i quedava molt enfora de la majoria de les economies domèstiques. A més, la companyia telefònica, conscient com era de les dificultats d'ús que aquests aparells tenien per a gran majoria d'usuaris, estava anys i panys a complimentar la creixent demanda de telèfons particulars. Per contra, als Estats Units, on el telèfon era molt més habitual, la implantació del sistema automàtic va anar acompanyada d'una intensa campanya televisiva en la qual una senyoreta explicava, amb ets i uts, com s'havia de marcar correctament un número de telèfon. Tecnologia emprada per arreglar un problema que, també la tecnologia, havia creat. L'exemple del telèfon pot ser estès a moltes altres formes de tecnologia domèstica, i per consegüent, la tecnologia pot esdevenir un gran motor per l'alfabetització i, més en general, per augmentar els nivells de coneixement en totes les seves formes, nivells que, per altra banda, són els mínims que requereix la mateixa tecnologia per poder ser emprada amb profit. Avui el paper protagonista en la tecnologia com a motor d'instrucció el té gairebé en exclusiva Internet. Una forma de la tecnologia que ja és domèstica i que depèn, encara i una vegada més, d'una companyia telefònica que sembla estar només interessada en els sous dels seus directius i en aventures televisives digitals i d'expansió americana. Fidel a la seva llarga tradició, la telefònica de sempre no demostra estar gens interessada a assumir el seu rol de servei públic (de fet diuen que és privada, però el seu president va ser nomenat pel president del govern de Madrid i perquè era amic seu de la infantesa), ja que tot això estaria molt bé si no fóra perquè ho pagam amb les telefonades locals que feim aquí, la qual cosa limita moltíssim l'accés a Internet i a les formes de coneixement actual que hi ha associades. I no em diguin que fa dos dies que han baixat les tarifes de les telefonades locals. Primer perquè ho han fet per la inflació i no per facilitar l'accés a Internet. Segon, perquè no crec que sigui gens coneixedora aquesta reducció de tarifes en les seves factures, per començar, a poc a poc, pujarà la quota fixa mensual, la que pagam cada mes tant si fa servir el telèfon com no. I és que pagar, el que es diu pagar, sempre pagam els mateixos. Amb tecnologia i sense.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris