algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

El càrrec de Soler

Són a punt de complir-se els cent dies primers del govern d'Antich i el balanç no és bo ni dolent, sinó tot el contrari. Hem intuït una certa coherència, com és ara en l'actuació de Joan Mesquida, i poca cosa més. Potser hem parat orella i ens hem deixat seduir per les declaracions de bones intencions de la majoria de consellers i del propi president, que a l'hora de parlar de coses transcendents a Barcelona i a València s'ha mostrat especialment loquaç. Això no obstant, descomptant les rabioles de Margalida Rosselló i les urgències d'Aina Salom per disposar d'un bidet al seu despatx, aquest govern sorgit de les eleccions del 13"J ha enllaçat les vacances d'estiu amb l'ensopiment de la tardor, de manera que la majoria de consellers són uns desconeguts. Si en qualque cosa s'ha mostrat actiu l'equip d'Antich ha estat en el fet de cobrir totes les places de l'organigrama polític i administratiu. Fet i fet hem assistit al nomenament d'aquest i aquell amb força paciència i amb un somriure de tolerància, sabedors que el govern podia funcionar perfectament sense aquest i aquell. Però qui té fam, s'asseu a taula. I és evident que els diversos partits que componen el Pacte de Progrés tenien necessitat de col·locar la seva gent. Per afegitó, el nomenament de Cristòfol Soler per a representar les Illes Balears en el fòrum de les illes de la Mediterrània ens ha omplit la mesura de la tolerància, perquè ens trobam davant un cas clamorós de cretinisme polític. El senyor Soler, d'ençà que es va escapolir, amb martingales, de fer el servei militar, ha demostrat repetidament que és un expert en l'art de sobreviure. Per entendre'ns: si hagués viatjat amb el Titànic hauria caminat sobre les ones. Allò que no sabíem d'ell és que no perdia la seva facultat de surar a l'aigua millor que una carabassa, ni governant els socialistes. Antich ha ofert feina a Cristòfol Soler, i aquest ha fet botifarra als seus i ha acceptat els calerons de l'esquerra. Diuen que aquest nomenament ha estat una sortida elegant d'Antich a una situació espinosa, ja que Francesc Quetgles "responsable del Centre Balears Europa" no el volia tenir al despatx del costat. Fins i tot, la gent pròxima al president lloa el nomenament de Soler, tot argumentant que ha provocat les ires d'un destacat ideòleg del Partit Popular. Certament, el govern viu massa pendent de les rabioles dels conservadors davant les seves decisions, i han convertit en pedra de toc aquelles reaccions que, a tot estirar, poden suposar una anècdota graciosa. Diuen: si algú dels contraris fa potadetes, l'hem encertada. I això no és cert. La política és qualque cosa més que una escena de corral de «La Verbena de la Paloma». I si Cristòfol Soler no encaixava en l'organigrama dissenyat pel govern, i ell no tenia la dignitat de dimitir i anar-se'n a vendre sobrassades a l'empresa familiar, Quetgles o qui fos li havia de comunicar que el seu contracte havia finit. Així de senzill. Allò que no es pot fer és confondre l'opinió pública dient-li, com diu Pere Sampol, que l'experiència dels que han estat presidents és un valor que no es pot deixar perdre. Soler va ésser president deu mesos, i no té altra experiència que no sigui la de canviar teules. Les que li romperen els seus a pedrades, quan li digueren que se n'anàs i ell decidí no anar-se'n.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris