cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Passava d'hora

El Govern de les Illes Balears acaba d'aprovar una moratòria que prohibeix la instal·lació de grans superfícies comercials. Des del meu punt de vista es tracta d'una mesura correcta, que ja s'hauria d'haver pres fa uns quants anys.

El liberalisme salvatge predominant ha possibilitat la destrucció de tot un teixit de petits comerços que, fins fa poc havien estat predominants a les Illes Balears, substituint-los per grans empreses, que a causa precisament de la seva grandària, poden imposar preus i terminis de pagament als seus proveïdors, arribant a uns nivells que, de cap de les maneres, no poden assolir les botigues tradicionals.

Aquest fenomen sembla que si bé és negatiu per als que es veuen obligats a tancar, és positiu per als consumidors, ja que provoca baixades de preus. Però aquest aparent avantatge a curt termini es converteix, a la llarga, en perjudicial per a tothom.

Uns dels primers afectats són els pagesos i ramaders, que, des del moment que el comerç es concentra en unes poques grans empreses, es veuen abocats a haver de complir tota una sèrie de condicions que els imposen, especialment els referits a preus, terminis de pagament i quantitat de producció, el que els repercuteix en una davallada dels seus ingressos, ja que, moltes vegades són ells els qui han de carregar a càrrec de les seves pròpies butxaques les ofertes i els preus baixos de les grans superfícies. Això, en una terra que té un sector primari tan castigat com el nostre no pot esser gens bo.

La concentració empresarial duu a un canvi social molt important: la destrucció de la classe mitjana. Efectivament, quan tanca un petit comerç desapareix un petit empresari. Aquest petit empresari, per sobreviure, no li queda més remei que cercar feina a una gran empresa i convertir-se en treballador assalariat. D'aquesta forma van desapareixent les persones autònomes que gaudien d'una preuada independència econòmica i que eren els amos i les madones dels seus propis destins. Paral·lelament s'incrementa el nombre de treballadors sota d'altri que, malgrat puguin guanyar tant o més, que no sol esser el cas, han perdut la llibertat que els proporcionava fer feina pel seu compte.

Aquest fenomen també és altament perjudicial per als joves amb esperit empresarial. Cada vegada tenen més difícil establir-se per si mateixos, ja que són menys els sectors on té futur una petita empresa.

Tot depèn del model de societat que desitgem. Si ens conformam amb una país dominat per un conjunt relativament petit de grans grups empresarials que s'endugui i reparteixi entre els seus membres, el gruix de les plusvàlues que generi l'activitat econòmica, mentre la gran majoria de la població està formada per assalariats sense quasi cap possibilitat d'independència econòmica, el nostre model és el de les grans indústries, les grans cadenes hoteleres i les grans superfícies comercials. Si, per contra, volem una societat formada per persones cada vegada més lliures i independents, que oferesqui oportunitats per a tots i totes i que permeti l'emancipació econòmica de qui opti per l'autocupació, hem de frenar la concentració salvatge que ara s'usa en nom d'una pretesa competitivitat que només beneficia uns pocs, però no a la majoria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris