nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
19°

2000 efectes

Als Estats Units, que és on passen les coses importants, ja és possible comanar pepes que siguin reproduccions físiques exactes de la nina que n'ha de ser la propietària. Ara, en lloc de comprar la consabuda pepa Barbie, o qualsevol altra, amb els seus atributs físics ja predeterminats pel departament de disseny del fabricant en qüestió, els feliços pares, només aportant una fotografia de la seva filla, així com algunes dades suplementàries, podran fer present a la seva criatura d'una reproducció exacta de si mateixa, d'un dòcil i callat sòsia de làtex que li faci companyia en els seus jocs infantils, i dins el llitet i tot. El preu, tenint en compte com van avui en dia les juguetes, és mòdic: unes setze mil pessetes. Psicòlogues infantils d'una certa reputació afirmen que la iniciativa és bona, ja que pot servir per evitar el trauma que pateixen les nines manco agraciades en comparar el seu físic amb la Barbie de torn. Un servidor, però, no sap deixar-hi de veure un toc macabre, a tot plegat, com si es tractàs d'una reedició postmoderna del mite de Narcís, o una revisió del retrat de Dorian Gray a mans de David Lynch. Quin efecte li farà, a la nina, quan ja hagi crescut i tingui amigues (i amics) de carn i ossos, conservar una relíquia de si mateixa deu anys enrere? I els pares, com se sentiran quan, en obrir un armari, els caigui a sobre una mena de cadàver plastificat de la seva filla quan tenia sis, vuit o onze anys?

Per altra banda, també en els Estats Units, un fotògraf de moda ha posat a la venda per Internet òvuls pertanyents a models d'alta costura. L'oferta va adreçada a les parelles o dones que vulguin reproduir-se i prefereixin assegurar que el físic dels seus fills surti conforme amb els cànons estètics en voga, i, qui sap, que puguin guanyar-se les sopes a les desfilades de París i Nova York. La venda d'òvuls de model ha estat un èxit, i el tal fotògraf ja ha anunciat que aviat posarà a la venda tubs amb esperma de top model masculi. Cal aplaudir la idea: d'aquesta manera, n'hi haurà prou de fecundar un òvul de Laetitia Casta amb una mica d'orxata de Mark van der Loo per obtenir un fill perfectament apol·lini (que, a més, gràcies a l'enginyeria genetica podrà gaudir del coeficient intel·lectual d'Einstein i la potència física de Michael Jordan); i tot això sense haver d'executar aquells estrambòtics i embafosos moviemtns que fins ara solien realitzar les parelles dins els seus llits quan tenien l'acudit d'engendrar descendència, o fins i tot sense cap objectiu concret, pel pur i desgraciat hàbit de perdre el temps. Saps quin descans!

Finalmet, en els últims dies també s'ha fet noticiós el molt notable ascens electoral dels partits feixistes d'Àustria i Suïssa, mentre Ian Kershaw, l'historiador que ha biografiat Hitler, no descarta una pujada d'alguna força neonazi a la vella i exhausta Rússia. Sense comentaris.

Pot semblar que són fests inconnexos, sense relació entre si, i és ben segur que ens importen manco que la possibilitat de trobar-nos a les fosques dins una discoteca la propera nit de cap d'any a causa de l'efecte 2000, mentre celebram la fi d'un mil·leni que en realitat no s'acaba fins a mitjanit del 31 de desembre següent (però això no podem dir-ho per no malbaratar el negoci dels amics hotelers i restauradors). El cas és, però, que un no pot deixar de veure-hi un cert aire de família, entre tots aquests esdeveniments (inclòs l'efecte 2000). Formen part d'una llarga, inacabable tirallonga d'efectes (més de dos mil) que ens envolten i ens angoixen, sense que mai n'acabem de veure les causes amb prou claredat. I contemplar un efecte sense conèixer-ne la causa resulta bastant incòmode: com despullar la pepa que reprodueix l'efígie de la teva filla quan només tenia sis, vuit o onze anys. Ja ho deia Prince: és el signe del temps.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris