nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Vuits i nous i cartes que no lliguen

Des del Secretariat de Formació del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca trobam tota una sèrie d'interrogants d'índole tècnica, metodològica i politològica respecte dels resultats de l'estudi elaborat per la Secretaria de Formació d'Unió Mallorquina, on es valoraven diferents escenaris de previsió de votacions de cara a les pròximes eleccions espanyoles de març de l'any pròxim.

Metodològicament parlant, es pot considerar poc fiable i massa especulatiu el sistema d'anàlisi seguit per UM. Pretendre que al març del 2000 es repetiran exactament els resultats de distribució percentual de vots de 1995 és una suposició amb una baixíssima probabilitat. Potser una anàlisi de sèries històriques de les que poder extreure constants (com, per exemple, que el darrer escó ha hagut de menester a totes les eleccions generals entorn a l'11% dels vots vàlids) és un sistema més objectiu i fiable que no el proposat per la Secretaria de Formació d'UM.

No obstant això, és interessant realitzar la mateixa anàlisi d'UM, assumint a priori com a correctes les seves premisses inicials. La utilització del cens de 1999 (632.418 votants potencials) és una dada realista de cara a març del 2000. El fet que prenguem la participació de les darreres eleccions estatals és una qüestió de comoditat, ja que igualment hauríem pogut utilitzar el promedi de participació dels set comicis estatals celebrats des de 1977 (73'08%). Al quadre titulat per UM «Si PSM i UM no pacten» els números són clars, i el que és més important, quadren! Potser falta que la candidatura d'Els Verds va obtenir al 1996 el 2'17% (bastant més que UM!) i que per tant el corresponen 9.867 vots a afegir als de PP, PSOE, PSM, EU i UM (un total de 446.887 vots), quedant els 7.822 restants per a les opcions més marginals i els vots en blanc.

Allà on els números no quadren (en absolut!!) és a la taula titulada «Si PSM i UM pacten». Utilitzant les mateixes premisses bàsiques (cens de 1999, participació del 71'90%, distribució de vots en funció dels percentatges obtinguts a 1996) hi afegeixen una hipòtesi fruit de la manipulació interessada i barroera de les estadístiques quan a aquestes no surten els resultats «convenients». Si presentant-se per separat el PSM i UM treien en conjunt 33.285 vots i un 7'32% del vot, segons UM, si formassin una coalició preelectoral obtindrien 52.473 vots i un percentatge de l'11'54%. Analitzem amb deteniment aquesta espectacular pujada: "52.473-33.285= 19.188 vots. Si miram la taula anterior (recordau «...si no pacten...») veiem que els vots restants que no eren ni del PP, ni del PSOE, ni d'UM, ni del PSM, ni d'EU eren 17.689 vots (???). El «plus d'il·lusió» del que parlen a UM fa que tots els vots que teòricament s'assignaven als Verds, vots en blanc i altres, tots es passin a la nova coalició PSM+UM. I que a més s'incrementi el cens electoral com si fos màgia en 1.499 persones. No és correcte utilitzar unes premisses inicials per fer càlculs i després ignorar-les olímpicament per fer quadrar els resultats de la forma que més ens convengui. Al meu poble, d'això en deim manipulació i mentida.

"No només això, ja hem vist que aquests 19.188 nous votants del pacte PSM+UM (justament els necessaris per, segons els càlculs inicials, obtenir pels pèls el darrer escó) compareixen espontà- niament, justificats per un «plus d'il·lusió» social. Sincerament, veig difícil que els prop de 10.000 vots que teòricament corresponen a Els Verds decideixin votar PSM+UM. Però el que ja és absolutament kafkià és que els analistes d'UM calculen «grosso modo» que (sic) «només es contempla el 75% del vot corresponent a cada un dels dos partits en les eleccions del 13-J» (???). O el que és el mateix, per calcular aquests 52.473 vots han utilitzat els resultats electorals de les darreres eleccions autonòmiques. Però no estàvem fins ara utilitzant dades d'eleccions estatals? Perquè els surtin els números són capaços d'oblidar-se de la ciència, l'ètica i la consciència. Si ens posam a parlar de resultats d'autonòmiques extrapolades a una distribució en 7 diputats, crec convenient recordar que amb els 45.231 vots obtinguts al 1995, el PSM tot sol obtendria el cinquè diputat, manllevant-lo al PSOE. I al 1999, amb 42.740 vots, el PSM hauria tret el sisè escó, també a costa del PSOE. I el que encara és més interessant, sumant els vots del PSM i els d'UM (19.928 al 1995, 26.640 al 1999), tant al 1995 com 1999 només surt un diputat. Si d'extrapolar resultats autonòmics parlam, la conclusió és que el PSM no necessita UM per obtenir un escó als Congrés dels Diputats a Madrid.

Com a conclusió, i sense entrar en detalls igualment surrealistes (per exemple, el reconeixement explícit que un 25% dels votants d'UM estaria en contra del Pacte PSM+UM (sic), «li restam l'electorat de cada partit que pot deixar de votar-nos perquè rebutja el pacte, i que hem quantificat en un 25%, però que també pot ser una mica més alt», podem dir sense por públicament que aquest estudi pretesament científic fet per UM, a part de barroer i fruit de la cultura del nyap i la manipulació, és rotundament fals i s'ha publicat amb l'única intenció de pressionar i confondre l'opinió pública davant la imminent presa de postura del Consell de Direcció Política del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris