cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Massa fàcil

És una mica per no creure-s'ho. Jaume Ramis i Ferran Aguiló, que signen Canamunts and Canavalls a Ultima Hora, duen endavant la que sens dubte és la secció satírica més esmolada de la premsa mallorquina i illes adjacents. Però en general aquest tipus de periodisme basat en la caricatura de persones i situacions ha anat perdent força, i paradoxalment això ha succeït en uns moments en què la simple realitat quotidiana proposa moltes caricatures ja fetes, arrodonides. Caricaturitzar moltes de les situacions i molts dels personatges que es mouen pels escenaris de la política del país "caricaturitzar-los més, s'entén" seria una manera de fer-ho tot inversemblant. Una simple transcripció basta. No tots els desbarats són intrínsecament portadors de grans mals per al país, però sí que tots revelen l'alçada dels seus autors. Un dels governants que amb més assiduïtat traça la pròpia caricatura sense esforç és el senyor José María Rodríguez, que no és primer tinent de batle de l'Ajuntament de Palma. La seva capacitat per deixar atònita la població no té límits. Per exemple, digau-me, és raonable que un home com ell fiqui una partida de periodistes en un microbús i se'ls endugui a un descampat per mostrar-los tota la pedra que es retira de les voravies que es fan noves? Un servidor encara no ha reaccionat. Què se suposa, que algú havia trobat indicis que aquesta pedra era objecte d'especulació no gaire clara? Home, de més verdes n'han madurades, és veritat, però els ciutadans tenim l'obligació de negar-nos a creure que aquestes pedres donin rendiments econòmics, diríem tèrbols, a cap particular. I una cosa sí que hem de creure, perquè el senyor Rodríguez ho va dir als periodistes: aquesta pedra es retira de zones populars de la ciutat i, en una part més o menys considerable, és emprada en la rehabilitació d'espais del centre històric de Palma. Potser estam davant una metàfora descarnada de la política del senyor Rodríguez -deim del senyor Rodríguez perquè sembla que és l'únic que realment té una política. Ahir publicàvem un reportatge sobre la situació de Son Gotleu, que posava carn de gallina. El centre històric, mentre, cobra una esplendor que mostra massa el llautó.

Tot plegat, massa fàcil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris