Ahir, quan el seu cos de patriarca bíblic encara era calent, tots els lletraferits diguérem qualque cosa sobre Rafael Alberti. Fins i tot n'hi hagué que retragueren la seva intervenció a l'odi general de la Guerra Civil espanyola, quan ell, que era republicà i comunista, escrivia al diari monàrquic «ABC», on diuen que insinuava els noms que s'havien d'escollir per al «paseo» i l'afusellament sense judici. Jo, com ja vaig dir, només havia parlat personalemnt tres vegades amb ell, però avui, tant si és cendra en el mar, com si és paraula viva en els seus poemes, només vull dir que Rafael és un mariner a la terra i un poeta a la mar.