lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

L'ecotaxa

L'origen del problema de l'ecotaxa és el dèficit fiscal amb l'Estat. Qualsevol presa de posició que no admeti aquest fet parteix d'una base falsa.
S'ha convertit en un tòpic afirmar que la indústria turística fa negoci gràcies a un paisatge que ella mateixa no contribueix a protegir (o, pitjor, n'ha estat la principal destructora). Aquest és un raonament que seria correcte en un país normal, però no ho és aquí. La protecció del paisatge no és mai una qüestió individual, sinó pública. Són els poders públics que han de dictar lleis protectores, que han d'educar els ciutadans en el respecte a la naturalesa i que han de de dedicar recursos a la recuperació dels medis degradats. Els individus realitzen una activitat econòmica generalment rendible, gràcies a les infrastructures i a les normes que els poders públics proveeixen amb la finalitat d'ordenar i fer possible aquesta activitat. Per això, les empreses i els individus han d'aportar recursos suficients, en forma d'imposts, per tal que els organismes públics puguin fer la seva funció. I, ara i aquí, ningú no pot dir que l'activitat que gira entorn del turisme no contribueix generosament a Hisenda. D'on surten, si no, els centenars de mils de milions que es recapten a les nostres Illes? Per tant, els turistes, directament o indirectament, aboquen moltes pessetes al tresor públic. I d'aquestes pessetes que l'Estat xucla de la nostra principal indústria, unes tornen per atendre les necessitats més peremptòries d'aquí, i unes altres no tornen, per així poder atendre les necessitats d'altres llocs. El Govern balear avalua els dèficits mediambientals en uns 15.000 milions anuals, aproximadament una desena part de les pessetes que, pagades d'alguna manera pels turistes, se'n van a Madrid i no tornen. No és culpa dels hotelers, ni de les agències de viatges, que els imposts, gens baixos, que paguen no quedin aquí per resoldre, primer de tot, els problemes d'aquí. Els hotelers fixen uns preus tan alts com poden seguint les regles del mercat. I aquests ingressos han de servir per donar serveis, pagar imposts i obtenir beneficis. I, a canvi dels imposts, esperen que els poders públics financin les contrapartides necessàries, com és ara la protecció del paisatge. Els hotelers ja han pagat la protecció del paisatge! Abans de parlar de la conveniència, o no, d'implantar l'ecotaxa, ha de quedar clar que els duros ja hi són. Allò que falta és, només, poder-los retenir. Acceptada la impotència del poder autonòmic per aconseguir de Madrid uns mínims suficients per a les nostres finances, podem començar a discutir qui s'ha de tornar a carregar el mort de la protecció del medi, és a dir, parlant en plata, qui ha de pagar aquest sobrecost de ser espanyols. Els 15.000 milions de l'ecotaxa ja estan ingressats. I ara resulta que ens els han requisat per a altres finalitats, però com que són necessaris aquí, d'algun lloc han de tornar a sortir. Dels turistes? Posades així les coses, qualsevol solució és dolenta, però, per ventura, aquesta no és la pitjor.

I són ben pocs aquells que poden tirar la primera pedra. El projecte inicial de Règim Econòmic i Fiscal per a les Balears que proposava la Conselleria d'Economia de Jaume Matas contemplava un fons com el que vol establir el Govern actual. S'havia de finançar amb la devolució de l'impost sobre la benzina consumida pels turistes. Per aquesta via havien d'entrar uns 20.000 milions anuals. Però entre el PP i el PSOE s'ho carregaren al Congrés de Diputats. Mentre el PP estatal retallava sense consideracions el projecte, el socialista eivissenc Antoni Costa l'atacava i el caricaturitzava dient que el seu grup votaria contra un paradís fiscal per a les Balears. De manera que no hi ha un pam de net. I als negres sempre ens toca patir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris