nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Desunió mallorquina?

En les darreres setmanes hem pogut seguir l'intens debat que s'ha generat en la societat entorn de la conveniència de la candidatura conjunta entre PSM i UM. El fet que d'això se'n parli "i amb molta vehemència" és, en si mateix, positiu: el nacionalisme, els partits nacionalistes en qüestió i, en definitiva, l'estratègia per fer créixer el nacionalisme són primera plana a la premsa. Més enllà d'aquesta constatació, els darrers esdeveniments palesen el fet que el món del mallorquinisme cultural i polític passa per un moment especialment mogut i interessant, alhora que "crec que és necessari dir-ho clarament" inestable. De les decisions de ben poques persones depèn que el nacionalisme a Balears surti reforçat o malmès d'aquest procés, i no es tracta només de resultats electorals. Tampoc no vull insistir en la decisió "sobirana i respectable" del PSM de no coalitzar-se amb UM; en Miquel Payeras ho va retratar: la prioritat del PSM és el PSM (és més que rellevant recordar que en Damià Pons, en Sebastià Serra i na Maria Antònia Vadell, entre altres, tenen una altra opinió). Implica això sacrificar el primer diputat nacionalista a Madrid, en benefici del PP, per no perdre l'espai de creixement propi en futures eleccions autonòmiques? Vol dir que allò que objectivament seria bo per al país no és bo per als interessos estratègics del PSM? Encara que soni dur, sembla que és així. Som molts els que podem pensar que el «sacrifici» d'anar coalitzats amb UM seria ben entès per l'electorat del PSM (acostumat a altres «convergències»); i que és el més assenyat per al país; però el PSM ja ha pres una decisió (que podem no compartir però hem de respectar), amb una anàlisi i una estratègia que tenen la seva lògica. És obvi que per aquest camí el PSM intenta caminar cap a la seva consolidació definitiva en el mapa polític. Tan de bo que hi pugui haver suficient espai per a una esquerra i una dreta (ja sabem que els agrada més el centre...) clarament nacionalistes! A qui no li agradaria poder comptar amb uns mínims de contingut nacionalista en tot l'espectre ideològic, i estructurats en partits com més forts millor? Qüestions obertes són si hi haurà espai suficient (ateses les aproximacions al nacionalisme dels partits estatals "sobretot del PSIB", temps al temps...), i si es consolidaran electoralment els projectes existents. Esperem que el temps doni la raó a qui està en condicions de prendre avui aquestes decisions.

El que m'agradaria assenyalar és que, si bé el debat i la discussió de les diferents estratègies pot ser molt edificant i fins i tot propagandístic, el que és del tot denunciable és la possibilitat que de la discussió es passi a l'enfrontament. I els darrers dies hem assistit a intervencions, com a mínim, poc elegants. Hom ja no sap el que pot trobar el dia següent al diari: una nova potada dialèctica de dona Maria Antònia "que ja arriba a avorrir"; un altre avís sobre les malèvoles conspiracions dels mitjans per aniquilar el PSM; una confrontació amb l'OCB; o cartes de militants d'UM demanant prudència al PSM per acabar quasi insultant els seus dirigents... Ja n'hi ha prou!

La gent d'UM hauria de respectar escrupolosament les decisions del PSM; al mateix temps que seria convenient que el PSM assumís amb més naturalitat les opinions que diferents persones i institucions han manifestat (és tan sospitós que l'OCB hagi fet costat a la coalició per tal d'assolir el diputat nacionalista?). Crec que els qui estimam Mallorca mereixem una mica més de seny per part dels nostres representants; al cap i a la fi encara estam tots del mateix costat, no?

Tot això no fa més que empetitir el fins ara impecable talant democràtic i polític dels nacionalistes mallorquins, i en tenim mostres ben recents: a dins el PSM les divergències s'han assumit amb respecte absolut i «fair play». Un consell: qui tengui temptacions de canviar l'enriquidor debat de les idees pel barroer atac als qui no comparteixen la mateixa estratègia, faria bé de tancar el barram i pensar una estona en l'edificant exemple de la mata de jonc. En cas contrari, prou coneguts són els qui s'enfortiran amb les nostres mostres de feblesa i desunió.

Príam Villalonga. Esporles (Barcelona)

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris