nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Pacifistes o bufallaunes?

Us recordau quan els nord-americans varen envestir les instal·lacions militars iraquianes que el dictador sanguinari Hussein tenia al Golf de Pèrsia? Cada un parell de dies hi havia concentracions i marxes «per la pau». També, quan Nord-amèrica va haver d'aturar a les males la Sèrbia de l'exterminador de masses Milosevic, els mateixos que fins aleshores havien callat com a morts es pegaren tocs pel cul per sortir a fer comèdia pels carrers en nom de la pau. Fixau-vos com, en tots aquests mesos que Indonèsia ha mort timoresos orientals igual de matar mosques, encara és l'hora que hagi de sortir un sol «pacifista», un tan sols, dels que tenim per aquí, a dir res davant cap consolat o cap ambaixada indonèsia a favor de la pau. El crim del Timor Est, una petita nació catòlica i galaicoportuguesa del Pacífic, no era altre més que esser-se pronunciat democràticament i pacífica a favor de la independència nacional, a través d'un referèndum popular. Però, com que no hi havia Nord-amèrica pel mig, la vessa va impedir als nostres pacifistastres aixecar el cul. Pacifisme? pots pensar! Tírria i curtor antiamericana i res pus, és que tenen! I si no, mirau ara de quina manera més vergonyosa tornen a callar davant la invasió criminal de Rússia dins Txetxènia. Som el primer que pens que els terroristes txetxens que tant de mal han fet amb els seus atemptats indiscriminats, no són gens de plànyer ni una mica ni es mereixen la més mínima compassió. Ara bé: una cosa és una banda terrorista islàmica de txetxens, i una altra, que no hi té res a veure, és la població civil txetxena, que a hores d'ara ha de fugir escapada en un èxode massiu per mirar de sobreviure al terrorisme d'Estat rus. Idò ja ho veis: ni un sol «pacifista», ni una sola manifestació, ni una sola concentració que denunciï l'imperialisme sanguinari rus. Imaginau-vos ara de quina manera escaïnarien si els protagonistes de la invasió fossin els nord-americans. I tanmateix, per molt que diguin, si una cosa bona és passada en aquest segle, és l'assumpció a tot Europa de la democràcia i la llibertat com a valors fonamentals de la convivència en societat. I tant si els agrada com si no, això és gràcies a Nord-amèrica, sense la intervenció agosarada de la qual ara Europa estaria tot sencera en mans de la tirania nazi o, pitjor encara, comunista. Com ara Xina. Al nostra pacifistum també li falla la memòria a l'hora de recordar l'enfilall de nacions europees que, a començament de segle, s'emanciparen i esdeveniren estats lliures gràcies a la política exterior del president nord-americà Wilson. Va ser un cas com ara Alemanya, una altra nació que tampoc no és sant de la devoció dels nostres «pacifistes»: i que, si no fos per ella, que va reconèixer la independència de Croàcia i les repúbliques Bàltiques, encara no s'hauria iniciat el procés de fer coincidir a Europa les fronteres estatals amb les nacions naturals. Idò bé: no sé per qué, però la qüestió és que no poden sofrir Alemanya. I llavors no tenen res a dir amb la invasió que pateix Europa procedent del món islàmic, on ja sabem quin respecte tenen per les dones, quina pràctica hi fan dels Drets Humans, i com tracten els qui no pensen com ells. Així de vius són! Pacifistes? Bufallaunes!.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris