cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Envant o enrere?

Algunes circumstàncies ens han fet tenir la il·lusió, els darrers temps, que, globalment, la situació general de la llengua catalana havia millorat, o estava en un procés de canvi positiu cap a una major presència social i una recuperació d'alguns dels àmbits perduts en els quasi tres segles de persecució francesa i espanyola. Aquesta il·lusió es fonamentava, per una banda, en l'assumpció del govern insular de Mallorca pel Pacte de Progrés el 1995; en el dictamen d'una Comissió parlamentària aragonesa que el 1997 recomanava el reconeixement legal de les llengües minoritàries d'Aragó; en la promulgació de la llei regional 126 de Sardenya, el 1997, de promoció i valorització de la llengua i la cultura de l'illa, incloent-hi expressament el català de l'Alguer; en la voluntat expressada pel Govern francès de firmar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, que havia de permetre l'adopció de mesures favorables per al català de Catalunya Nord; i, sobretot, en l'avanç que a Catalunya representava la nova Llei de Política Lingüística de 1998. Per altra banda, les eleccions autonòmiques a les Balears pareix que haurien de comportar també una mica més d'avanç, perquè ara el Pacte de Progrés ja no només governa a Mallorca, sinó també a les altres illes; i fins i tot a València "amb molt d'optimisme, això sí" podríem considerar que la situació ha millorat, perquè ha desaparegut de les Corts la Unió Valenciana, el partit més bel·ligerant contra el català, el que més traves havia posat sempre al seu reconeixement.

Semblava, doncs, que tota la comunitat catalanoparlant anava envant en aquest difícil camí de la recuperació; cadascú a un ritme diferent, uns molt més avançats que els altres, però tots en el mateix sentit de la marxa. Alguns detalls recents, però, m'han fet dubtar que realment anem cap endavant, o almenys que hi anem tan clarament. Localment, les grans superfícies comercials ens continuen mostrant que el canvi institucional començat el 1995 i refermat el 1999, amb la formació del nou Govern, no afecta ni poc ni gens la seva actitud d'indiferència respecte de la llengua del país. Tot i l'existència d'una majoria social que dóna suport a un Pacte de Progrés que inclou dins el seu programa la normalització lingüística, les grans superfícies comercials "ignorant-ho descaradament" mantenen el català marginat a un paper purament simbòlic de qualque rètol mal escrit, si no atenen els clients amb personal hostil a la nostra llengua, com va denunciar fa unes setmanes en aquestes mateixes pàgines en Biel Florit. I el que em sembla especialment greu és que qualcuna d'aquestes grans superfícies, provinent a més a més de Catalunya, de nom Caprabo, que en el moment d'instal·lar-se a casa nostra s'havia mostrat sensible a aquesta qüestió, incorporar el català a la retolació interior i a la publicitat, darrerament ha fet un gir espectacular i ha eliminat quasi absolutament el català dels seus establiments i s'ha posat a fer la publicitat en castellà. És això anar envant o anar enrere?

Però encara un altre detall "si és que se'n pot dir així" m'ha alarmat aquestes setmanes: l'abundant i abassegadora campanya pro-castellà en les eleccions autonòmiques catalunyeses, amb un resultat realment inquietant: un avanç espectacular de l'espanyolisme demagògic agrupat entorn de Maragall i un retrocés del nacionalisme (?) moderat de Convergència i Unió i de l'independentisme d'Esquerra Republicana. Qui hi ha guanyat, en aquestes eleccions? El castellà. El PSOE, amb el suport del Foro Babel, s'ha declarat obertament bilingüista i ha usat el castellà en la seva campanya; el PP s'ha cansat de repetir que a Catalunya hi ha dues llengües i que ells també parlaran en castellà al Parlament; CiU ha parlat en castellà a alguns mítings «per deferència» a no sé qui; i fins i tot ERC ha manifestat que el català havia de ser la llengua de relació a Catalunya, però que també s'havia de saber castellà i anglès. Per què castellà i anglès? Per què no, per exemple, anglès i alemany? I això de l'anglès, no ho devien dir per dissimular la seva predicació del castellà? És això anar envant o anar enrere?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris