nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Els preus del PP i la demagògia d'un incendi

Els «dinosaures» de l'esquerra s'estan suïcidant? Pasqual Maragall fa el ridícul proclamant que ha guanyat les eleccions catalanes quan sabia que les havia perdut. En Felipe, abans conegut com «Dios», declara que sempre ha estat en contra de Pinochet, però que Espanya no ha de donar lliçons a Xile de com fer la transició democràtica, ergo no li sembla bé el paper que està fent Garzón i el país que un dia va governar en el cas del judici a l'exdictador. Un altre company d'en Felipe, Mr. PESC Solana, demana una Unió Europea més militar quan encara ressonen els ecos del «NO» a l'OTAN que tant va predicar el seu partit. Anguita intenta pagar la fiança de l'exjutge i prevaricador Javier Gómez de Liaño fent servir les 540.000 pessetes d'un «compte personal» i les hi tornen per improcedent. Hi ha qui es pregunta, molt encertadament, si el que va tenir en Julio va ser un atac de cor o realment va ser una embòlia que l'ha deixat d'aquesta manera. Hi ha qualqú que entengui tot això?

Veient com obren alguns «pares» de l'esquerra, no és d'estranyar que bona part dels seus «fills» vagin una mica desorientats. Una mostra: la manera com va acabar la manifestació «antifeixista» del passat 12 d'octubre a Barcelona. Fent gala d'un comportament més propi dels seus enemics, els feixistes, una part dels manifestants es va dedicar a atacar a pedrades les entitats bancàries, les oficines immobiliàries i el mobiliari urbà del carrer de Sants de Barcelona. S'ho podien haver muntat més malament? No. Les imatges de contenidors cremant, de joves amb la cara coberta destrossant vidres i oficines era l'excusa perfecta que estaven cercant els «poderosos» per poder carregar contra el moviment okupa. Fins ara, els seus detractors ho havien tengut difícil per articular un discurs una mica coherent. L'habitatge hauria de ser un dret i s'ha convertit en un luxe per culpa de l'especulació. Qualsevol que pagui una hipoteca tendria pocs problemes per donar la raó als que, des del pacifisme i amb intel·ligència, defensen aquest dret, però no des de la violència. Ara, amb les imatges del 12"O han trobat la coartada perfecta per desacreditar el moviment okupa.

Enfront d'aquest panorama peninsular, les Balears: un reducte de seny on les esquerres continuen sent esquerres, o això sembla. «El govern no permetrà l'especulació immobiliària», vet aquí una frase del president Antich exemplificadora del que hauria de ser un president d'esquerres onsevulla. El seu partit, conjuntament amb les forces de progrés, han demostrat que, en el poc temps que fa que han arribat, són uns creadors de titulars sensacionals. Els més desconfiats diuen que els titulars no es convertiran mai en fets, i els que hi confien van fent llista de les promeses que ja s'han convertit en realitat. En el cas de l'especulació ho tenen francament difícil. «Hem d'estar orgullosos que els nostres conciutadans europeus vulguin venir a viure a Mallorca»; aquesta frase, dita fa pocs anys per l'exconseller Antoni Rami del Partit Popular, també exemplifica el paper que va jugar el govern del PP en la venda de terres i habitatges als alemanys, en l'especulació que ha patit Mallorca durant aquesta dècada. Per ells, en la seva manera de governar, hi havia tres coses importants: el liberalisme, el liberalisme i el liberalisme (el mercat és qui mana). I així ens trobam: amb uns preus que toquen al cel i amb els joves escrivint cartes a aquest diari per explicar la impotència que senten davant de l'aparador d'una «inmobiliaria» o «immobilien». La culpa de tot això és dels mallorquins o dels alemanys? La culpa és dels especuladors i això, hem de ser realistes, si tenim un terreny venal, ho som tots (amb honroses excepcions, és clar). Però també és culpa d'aquells que en cap moment no varen moure un dit per aturar el que molts sabien que acabaria passant, i l'exgovern popular és el primer de la llista. I així ens van les coses: aquest hivern Son Sant Joan rebrà un 147'2% més d'alemanys. Que vénguin no és problema, només faltaria, però em sembla que això és simptomàtic que la venda de Mallorca no ha acabat. Basta comprovar com ha pujat el volum d'hipoteques fetes a les Balears. És clar que, vegent com ha actuat el PP en el tema dels incendis d'Artà, és estrany que encara no hagin culpat d'això el nou conseller d'Economia, així com acusen la nova consellera de Medi Ambient de l'incendi d'Artà. També és molt estrany que algun dels seus regidors a aquest municipi no hagi escrit una carta als diaris queixant"se que no pot comprar una casa a un preu raonable atenent que un regidor del Partit Popular de l'Ajuntament d'Artà n'ha publicat una on critica la Conselleria de Medi Ambient pel tema dels incendis. El més preocupant del cas és que signava la carta usurpant el nom del cos de voluntaris atribuint"se el càrrec de coordinador que ningú no li ha atorgat. Com és que no signava com a militant i regidor del PP i, en tot cas, membre del cos de voluntaris?

Si aquesta és la cançoneta que haurem de sentir, veure i llegir durant els quatre anys que queden fins a les properes eleccions, el Pacte de Progrés pot estar tranquil: la demagògia, quan és tan descarada, es desacredita tota sola. Si en 16 anys de govern del PP a les Balears no van ser capaços d'aturar els incendis d'Artà, ara ens hem de creure que en tan sols tres mesos el nou govern ho havia de fer? Au, venga!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris