cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Assumptes interns

Entre les elucubracions definitivament biodegradables, ocupa un lloc molt destacat tot quant es pugui perorar sobre la capacitat de resposta ciutadana a problemes que s'allunyen una mica-mica de les nostres butxaques. Per què ens movem, què ens fa moure quan ens movem? La resposta no aixecaria el vol un pam d'en terra. Sense gaire gesticulació, hauríem de reconèixer que som uns miserables que reduïm cada dia més el nostre camp de visió. I això passa, curiosament "o no", en proporció directa a l'accés creixent a la informació. La informació ens fa insensibles. Les imatges més dures de la crueltat humana ens vacunen contra la mala consciència. La foto fixa del general vietnamita que volia donar exemple executant davant les càmeres, amb un tret de pistola, un guerriller "un compatriota, per a qui tengués pàtria", va mantenir les consciències alerta durant una dècada. Ara no apareixeria en primera pàgina de diari si aquest dia un director de banc anunciava l'absorció d'una banca local. Seria desmesurat "ergo, inexacte" afirmar que l'home ja no és un tema que interessi els ciutadans. Però cada dia ens sentim temptats per desmesures semblants. Qualsevol persona que s'interessi una mica per la vida dels seus congèneres, s'ubiquin on s'ubiquin, veu com les grans tragèdies són eloqüentment anunciades "moviments de tropes, gestos polítics, acusacions que volen emmascarar crisis internes de governs i nacions": i veu també, aquesta persona, com els governs de la resta del món es mantenen en una indiferència que seria massa pietós qualificar de còmplice. La reacció, normalment simple verbositat que ni tan sols altera el curs normal de les relacions econòmiques, es produeix puntualment quan les imatges de refugiats, baldats i cadàvers han assolit una certa difusió "les empreses periodístiques també han de viure. Si podem encerclar els afers, per dolorosos que siguin, en el pervers capítol dels assumptes interns "i mira que està xupat", aleshores ja estam en condicions d'entonar el Glòria. La barbàrie russa a Txetxènia, una simple mostra de la barbàrie russa, què és, si no, més que un assumpte intern? Intentarem dur algú "Ieltsin, posem per cas" davant la justícia com ara volem fer amb Pinochet? I no hi podrem dur mai els qui no han "no hem evitat la tragèdia?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris