algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Les ales dels ocells

Lluís Garcia i Sevilla parlà, a la imaginativa i lluïda lliçó inaugural del curs de l'Institut d'Estudis Catalans, de la falsa paradoxa representada per la qüestió de si els ocells tenen ales per volar o volen perquè tenen ales. Si les causes, responia, són ontològicament anteriors als efectes, només una anàlisi vulgar d'un fenomen natural "els ocells volen" podria dur a concloure que la possessió de les ales és un «posterius» al fet de volar. Tothom entén que es tracta d'un «prius» lògic i que, per tant, els ocells volen perquè tenen ales, i no a l'inrevés.

Doncs bé: endinsar-se en les raons que la superestructura del PSM ha bastit per mirar de justificar la negativa a concórrer a les eleccions estatals en coalició amb UM, du de cap a la postració de la prioritat òbvia que el país "la causa" ostenta sobre els «agents» que intervenen en la conformació de les condicions adients per fer viable el progrés constant de la nació vers la seva plenitud.

Els partits polítics no són pas un objectiu en si mateix, ni haurien de tenir com a nord el propi discurs autàrquic farcit de retoricismes circulars. Ans al contrari, oberts per definició al pensament lliure, a les entitats cíviques, a la societat, a l'opinió pública, als desitjos generals més sentits, només constitueixen una eina per a la consecució d'unes determinades finalitats. Caire «instrumental» que és encara més palès quan l'àmbit d'actuació és, com en el nostre cas, el d'una nació sense organització estatal que pretén tenir veu pròpia identificable.

Tot i acceptant que les estratègies polítiques no consonen gairebé mai amb la racionalitat comuna i que obeeixen a paràmetres molt sovint inaprehensibles, no és sobrer recordar que de les diverses explicacions d'un fet, la més senzilla és també la més estimable. I per això, en la cruïlla que obliga a triar un camí "sols o acompanyats?" per al viatge cap a les eleccions legislatives de la primavera vinent, l'opció que possibilita que un diputat nacionalista arribi a Madrid és, per «senzilla», l'única explicable en coherència amb els postulats que es diuen defensar. Altrament, fins i tot des de la perspectiva rònega dels interessos partidistes, la no nascuda coalició reportaria, de materialitzar-se, utilitat immediata i mediata al partit que sembla no voler-la, en tant i en quant faria escampar el delit nacionalista molt més enllà dels seus límits actuals; i no cal ni dir que la ciutadania identifica el PSM com l'únic avalador històric del projecte sobiranista de les illes.

En conseqüència, esdevé un imperatiu indefugible reflexionar sobre l'obligació de no decebre el batec d'un poble que clama per tenir un representant nacionalista en el Congrés per primera vegada en vint anys de democràcia: no és una fita a la qual es pugui girar l'esquena sense que, tard o d'hora, el país demani passar comptes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris