cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Quadern de viatge (X)

Dimarts, 19. -Amb freqüència, per raons que ignor, estam disposats a donar-ho tot als amics i a les persones que estimam, excepte allò que necessiten o que ens demanen. Avui mateix, i no en faceu una lectura literal, sinó interpretativa, he demanat a un bon amic, del qual no dubt que m'aprecia, una pera, fruita comuna de la qual ara, malgrat no ser temps d'esplet, n'hi ha diverses varietats a l'abast. En la meva opinió es tractava d'una petició fàcil de satisfer, però el meu amic, amb la millor voluntat del món, m'ha oferit tota classe de fruites, de les més cares a les més exòtiques, de les més escasses a les més corrents. Per la conversació que hem tengut, crec que haguera estat capaç d'anar a l'altre cap de món per dur-me fruites ignorades de gusts i textures sorprenents. Jo insistia que «només» volia una pera comuna, perquè era l'única cosa que realment necessitava en aquell moment, però he estat incapaç de transmetre la urgència de la meva fretura, ni he aconseguit que aquest amic, de provada generositat, em donàs una pera, amb l'agreujant que jo sabia que en tenia, de peres. Per això avui he pensat que, amb massa freqüència, volem donar allò que ens plau o ens satisfà donar, sense tenir en compte les necessitats dels altres.

Dimecres, 20. - He pegat un bot, llongo mallorquí de mesura diversa i immesurable, a Madrid per veure l'exposició antològica d'obra sobre paper, 1979/1999, d'en Miquel Barceló, que actualment s'exhibeix en una ala de la tercera planta del «Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia» i de la qual s'ha fet un catàleg especialment acurat, però en la meva opinió incomplet. La primera exposició d'en Barceló és de l'any 1974, cinc o sis anys abans de la data que arreplega el material del MNCARS. Durant aquest període no comtemplat a la mostra, precisament per tractar-se d'un suport, el paper, especialment barat i assequible, en Barceló l'havia utilitzat amb molta freqüència, en uns anys en què els tords volaven baixos. La seva exposició a Manacor de l'any 75, amb Enric Iruste, era tota de dibuixos sobre paper. El seu «Neon de Suro» de l'ay 1976, «Jeroglífics muts», també era sobre paper, per posar-ne només dos exemples de memòria. Ignor si es tracta d'un oblit voluntari o d'una impossibilitat, però crec que s'ha perdut una oportunitat de recuperar una època interessant i desconeguda d'en Miquel Barceló.

Tot i això, es tracta d'una esplèndida exposició, apassionant, sobretot, en dos aspectes concrets. D'una banda, es pot contemplar la trajectòria, temàtica i estètica, dels darrers vint anys del pintor, un recorregut que confirma, als ulls del visitant avesat, l'evolució estètica, la fidelitat temàtica i la fascinació que sobre en Barceló i la seva obra exerceixen dos aspectes inevitables de la vida: el pas del temps i els danys que aquest causa a la matèria orgànica, fins arribar a la mort i a la descomposició. Ja a «Cadaverina 15», l'any 1975, havia sotmès diveres matèries a un procés de putrefacció, visual i conceptual. Vida i mort són part del mateix itinerari vital i l'una no s'entendria sense l'altra. D'altra banda, cal constatar el caràcter autobiogràfic de la seva obra, identificable no només en el viatge físic o geogràfic a través dels anys, sinó també en els efectes del pas del temps sobre la seva pròpia obra, d'una maduresa intel·lectual que només pot ser fruit de la maduresa vital.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris