lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

En memòria de l'amic Raimundo Reus Riera

La mort de Raimundo Reus Riera, metge dermatòleg i esportista nàutic de primera categoria, amic de periodistes i candidat polític d'una opció quimèrica, minoritària i desapareguda "Independents de Mallorca", on en Tolo Güell i no en Joan Fageda, si guanyaven, seria el batle de Palma i el doctor Reus, d'una vitalitat i d'una salut desbordants, assoliria l'acta de diputat al Parlament balear, ens entristeix la fi del mil·lenni.

Raimundo Reus Riera, triple «R» a la sigla del seu nom i llinatges, era cosí de Toni Riera, el pintor, i de l'altra triple «R», Raimundo Reus Roig, del curs de Gabriel Cañellas, Jeroni Saiz, Joan Forcades, Josep Massot i Muntaner, que foren batxillers l'any 1957, a Monti-sion, així com el difunt amic ho havia estat, també al Col·legi dels jesuïtes de Palma, l'any 1954, condeixeble de Martí Mora, exporter del Mallorca, del misser Gabriel Subias, de l'empresari turístic Miquel Fluxà, de Ferran Piña Saiz, de Roman Piña Homs i de Tummi Bestard, entre d'altres coetanis i amics seus de notable popularitat i prestigi social. En «Mundo» Reus ens deixa consternats amb la seva desaparició. Enyorem el seu talant fratern i la seva alegria vital tots els que l'hem tengut com amic i metge, tots els que hem navegat amb ell i hem anat amb ell, en el seu vaixell, a conviure amb els primers hippys de Formentera o hem compartit a Barcelona, a Madrid i a Palma, per no dir a qualque indret remot de l'Àfrica o d'Amèrica, el plaer de la conversa i de l'amistat, la salut de la mar i d'una bona teca a bord del seu veler. Ens faltarà la seva naturalitat científica per resoldre qualsevol problema de pell i de genitals.

Havia nascut a Palma, dia 24 d'abril de 1938. Era fill d'aquell sastre famós de Ciutat, Pere Reus, i de Joana, Casat amb Antònia Solivelles, deixa quatre fills, que són Pere, Silvia, Raimundo i Elisa.

Dilluns, dia 25 d'octubre de 1999, rebé sepultura i dimarts, horabaixa, a l'església del Coll d'en Rabassa, serà el funeral.
Els qui l'estimàrem de bon cor, encara el recordam quan anava i venia a «S'Ambulatori», amb aquell «motorino» bulliciós i divertit. Un dia, pegà un esclat i es rompé una cama, tot per arribar puntual al servei d'urgències. Era un gran amic. Al seu despatx hi ha un quadre meu, que és una barca a contrallum, al darrer llum del dia. Al seu vaixell Rampager hi resta tota la memòria i l'honra d'una amistat que va més enllà de la pols i el somni que és la vida. Ens tornarem a trobar, si Déu vol...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris