algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Barreres a l'entorn de Cavorques

Qui maneja o pretén de manejar idees "de la categoria o de l'eficàcia que sigui, que això és una altra qüestió" ha de procurar ser conseqüent amb la percepció de la realitat (seva sols fins a un cert punt). Qui manegi sentiments "o fins i tot interessos" pot permetre's, sovint, més llibertats. Però les idees, tant si són de primera, de segona o de tercera, estan ben esmolades o plenes d'osques, estan sotmeses a més exigències; la primera de les quals és la correspondència, una certa correspondència, amb la realitat que volen reflectir. Les imatges virtuals dins el mirall mental no són mai independents dels objectes reflectits. Quan aquests objectes són culturals i difícils d'explicar, convenientment podem crear mites. Però els mites no són mai capritxosos, per estranys que puguin semblar quan un entra en contacte amb ells per primera vegada. I els mites han de ser contrastats, una i altra volta, amb les realitats que els han originat. La raó, amb totes les seves limitacions, sempre pot sotmetre a judici qualsevol mite concret.

Avui ens sentim indefectiblement obligats a criticar el novell mite de Cavorques, per a la intel·ligència del qual hi ha moltes barreres. Perquè també és ver que qualcú pot dir: Cavorques no existeix! En tot cas, és un mer fruit del ressentiment de qui es troba disconforme amb la manera com han evolucionat "quasi podríem dir han crescut" la nostra societat i els seus medis natural i cultural, a partir de mitjan segle (la precisió temporal és aquí absolutament imprescindible). Qui sigui castellanoparlant entre nosaltres "ho hem de reconèixer sense embuts" no pot tenir gaire idea de què dimonis parlam quan deim Cavorques. Les coses són com són. Per molt que menystinguem el xovinisme, ve't aquí un mite o un concepte que, paradoxalment o no paradoxalment, depèn radicalment de la llengua emprada per qui s'enfronta amb ell. Qui parli en alemany tampoc podrà capir exactament de què va la cosa. En definitiva, tothom que hagi vingut a instal·lar-se entre nosaltres aquests darrers decennis, no podrà escatir de què va això de Cavorques. Com defensar, doncs, aquest mite, que tanta de gent, aquí radicada, no pot comprendre?

De fet, a aquestes barreres lingüístiques podem afegir també una barrera generacional. Fins i tot els mateixos naturals de Cavorques nascuts després de 1950 o 1960 poden tenir serioses dificultats per comprendre el concepte. Perquè, de qualque manera, la idea de Cavorques depèn de la comparança entre l'abans i el després de la calvianització o balearització. Qui no pugui comparar, no podrà valorar. I no cal dir que també hi ha barreres econòmiques i polítiques, gairebé diríem institucionals. Que ningú s'estrany, doncs, que hi hagi massa gent que pugui sentir parlar de Cavorques més o manco com qui sent ploure. I hem d'emprar termes tan ineficaços?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris